Terminologia

Gràcies a la generosa política de formació de l'«empresa», assisteixo a unes jornades del Termcat sobre neologia terminològica. Quan arribo em donen una carpeta i un bolígraf —de dubtosa qualitat—, que, si sobreviuen a les jornades, donaré als nens, i busco un lloc en les incòmodes butaques de la Sala Prat de la Riba de l'IEC. Presentació institucional. Ponència de l'eximi Joan Veny sobre els manlleus en la història de la llengua catalana. Em fa il·lusió, després de tant de temps, tornar a sentir els mateixos exemples que sentia, mig endormiscat, en una aula incòmoda —què ho fa que no es puguin acordar comoditat i ciència?— de la universitat.

Després de l'esmorzar —generós— ofert per l'organització de les jornades —entrepans, brioixeria, sucs, aigua, cafès...—, hi ha les ponències —les més interessants, per mi— sobre el tractament dels manlleus de llengües amb alfabets no llatins —àrab, hindi, xinès i japonès—, i encara un parell de ponències més —el tractament dels manlleus en el cas del gaèlic irlandès i de l'italià. Rossend Arqués diu que diuen que l'italià va de la llengua d'oc a la llengua d'OK. Rialles.

Aprofito la pausa del dinar per passejar pel Raval, per comprar un parell de discos i un parell de llibres. Els carrers estan plens de borratxos amb samarreta blava que pixen i canten —juga el Barça avui...— i de terminòlegs i terminòlogues. Em compro un entrepà —boníssim— al forn del carrer Xuclà. Em costa trobar un racó tranquil per prendre alguna cosa. Quan en trobo un, al carrer del Carme mateix, demano una aigua i un cafè. Amb un fons llunyà llunyà de cançons tavernàries, fullejo el diari. Després del grotesc espectacle —i trist, tristíssim— d'aquests dies a les reials colònies espanyolíssimes de l'Àfrica, espero amb candeletes els articles dels —ehem— intel·lectuals «no nacionalistes» —Antonio Muñoz Molina, Rosa Montero, Elvira Lindo, Félix de Azúa, etcètera— que en parlin. Debades? També llegeixo una estona —un conte magnífic: «Lo único que cambia», del llibre Porvenir, d'Iban Zaldua, premi Euskadi de Literatura de l'any passat— i escric aquestes quatre ratlles en un bloc —amb ce, eh. A la tarda toca tractar experiències d'anàlisi d'implantació de la terminologia; potser es parlarà de la qüestió —enfadosa— del blog/bloc. I l'estona passa de pressa...


2 comentaris:

  1. En Rossend Arqués el vaig tenir de professor d'italià. És un tipus fàcil de la broma, com demostres en aquest apunt vital.
    Ja donaràs alguns manlleus que hagin sortit i siguin dignes d'esment!

    ResponElimina
  2. Meravellosa aquesta crònica! Escriure a raig i després retocar alguna cosa?
    Ens llegim!

    ResponElimina

Digues, digues...