James Fenton

Amb motiu de l'homenatge a W.H.Auden en el centenari del seu naixement, l'endemà, el dia 20 de novembre, a les set, a L'Entresòl de La Pedrera, a Barcelona, el poeta i crític de literatura James Fenton farà una lectura comentada de poemes.

S'ha editat un llibret amb deu poemes en versió original i la traducció —de Marcel Riera—, que es regalarà a tots els assistents però que no es vendrà a les llibreries.

(Les places són limitades, i si hi voleu anar heu de fer la reserva al 902 400 973.)

De moment, i per anar fent boca, un tast:

Wind

This is the wind, the wind in a field of corn.
Great crowds are fleeing from a major disaster
Down the green valleys, the long swaying wadis,
Down through the beautiful catastrophe of wind.

Families, tribes, nations, and their livestock
Have heard something, seen something. An expectation
Or a gigantic misunderstanding has swept over the hilltop
Bending the ear of the hedgerow with stories of fire and sword.

I saw a thousand years pass in two seconds.
Land was lost, languages rose and divided.
This lord went east and found safety.
His brother sought Africa and a dish of aloes.

Centuries, minutes later, one might ask
How the hilt of a sword wandered so far from the smithy.
And somewhere they will sing: 'Like chaff we were borne
In the wind. ' This is the wind in a field of corn.



VENT

Això fa el vent, el vent en un camp de blat.
Les multituds fugen d’un enorme desastre
per les valls gemades, pels torrents que sondrollen,
travessant la meravellosa catàstrofe del vent.

Famílies, tribus, nacions i el seu bestiar
han sentit alguna cosa, han vist alguna cosa. Una expectativa
o bé un malentès gegantí ha escombrat el cim
i ha vinclat les espigues de bardissa amb històries de sang i foc.

Vaig veure com mil anys passaven en dos segons.
Els conreus es van perdre, les llengües es van alçar i dividir.
Aquest lord se’n va anar cap a l’est i va trobar-hi refugi.
El seu germà va descobrir l’Àfrica i un plat de sèver.

Segles o minuts després, ens podem demanar
com el puny d’una espasa va anar a parar tan lluny de la forja.
I en algun lloc cantaran: “El vent se’ns va endur
com si fóssim palla.” Això fa el vent en un camp de blat.

(Versió de Marcel Riera.)


Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...