Metàfores

Perquè els murs que fan de parets del lloc on treballo no em caiguin al damunt, a l'hora de dinar me'n vaig a passejar, i menjotejo a peu dret, sol, amb un llibre, i després continuo passejant, i per fer el cafè em fico en un bar d’on surt una música tristíssima, i una noia trista em fa un cafè tristíssim, i llegeixo: «...escondámonos en una metáfora. Cuando venga el dolor, cuando se afile en contra de nosotros y tapie las ventanas, cuando la ofensa venga y venga la desdicha, entonces, en postura fetal, acurrucados, tibios, escondámonos en una metáfora...»*, i au!..., torna a la feina...


*Belén Gopegui, La escala de los mapas.

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...