Madame se meurt...

A «Els déus abandonen el lloc», dins del llibre col·lectiu La rectificació, Antoni Puigverd escriu:

«En la cultura en llengua catalana no existeix una base sòlida de lectors habituals, sinó, a tot estirar, lectors puntuals; les editorials estan subvencionades, i sort en tenen moltes de la fortalesa de la seva producció en llengua castellana!; els diaris i revistes estrictament en llengua catalana no aconsegueixen formar una xarxa de filtratge literari, ni afavorir el debat, ni fomentar la circulació dels llibres. Instal·lada en els diaris escrits en castellà o català, la crítica predica, sense base lectora, en el desert; i té tendència a adoptar, consegüentment, posicions messiàniques. Les facultats de lletres, finalment, dominades per l'endogàmia, es desentenen del present i abracen el passat. Si els únics professionals que poden viure raonablement de la literatura són els professors universitaris (la major part dels quals, seguint l'escola historicista, exploren el passat a la recerca no pas de llibres de qualitat, sinó de noms per demostrar que el fil de la història cultural catalana no s'ha esgotat mai, és a dir, per contribuir no pas al cultiu de la literatura, sinó de la filologia ideològica), si els únics que viuen decentment de la literatura catalana són aquests professionals, no és cap exageració afirmar que la literatura catalana és en fase necròfila.»
I segurament Puigverd té raó. Però ho escriu cinquanta-tres anys després de l'article de Gabriel Ferrater a Ínsula!

«Madame se meurt...», sí, potser sí, però és una mort lenta, lentíssima...

1 comentari:

  1. Puigverd parla de la literatura dels segles passats... i té raó: està moribunda. Si es prengués la molèstia de passejar-se per internet veuria que hi ha gent que escriu coses amb cara i ulls sense editorials pel mig, sense diaris pel mig, sense crítics pel mig, sense professors univeristaris pel mig, és a dir, LLIUREMENT. Això el Sr. Puigverd no ho pot entendre. És el seu problema. Un altre fòssil que per a guanyar-se la vida ha hagut d'acabar escrivint a LV en castellà, com Monzó i tants altres. Una pena. Els que escrivim en català a internet tenim lectors molt vius que deixen comentaris i ens critiquen. Puigverd és una momia de l'era predigital. No en té ni puta idea del que s'està coent per aquí dins. En pau descansi.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...