Astènia tardoral

Massa feina. Una pila de projectes ajornats.

La densa, monumental, pantanosa, absorbent, espantosa, intoxicant Les Bienveillantes monopolitza totes les meves hores de lleure. Diuen que, a més, ha provocat un terrabastall en la indústria editorial francesa: un autor que gosa guanyar més que l'editor!

De tant en tant, per desintoxicar-me, llegeixo aquesta literatura d'idees que alguns anomenen «assaig». Una companya de feina —gràcies, M.— em recomana La rectificació. El llegeixo amb fruïció. Hauria de ser una lectura obligatòria de tota la classe política catalana, especialment dels 135 nous representants que escollirem demà, dels que sàpiguen llegir, vull dir. I també La cultura del nuevo capitalismo, de Richard Sennett.

Després d’uns quants dies sense passejar-me pel blog, m’adono que un troll qualsevol s'ha colat en els comentaris de l'últim post. Per un moment he dubtat: l’elimino i avall? No; que faci la propaganda que vulgui, no el penso censurar. M'estimo més no donar-li aquesta satisfacció. No vull que tingui arguments per fer el ploricó. Jo NO els penso votar. Anar a votar em feia mandra —una mandra oceànica, que diria aquell. Però m’han convençut. Han aconseguit un —altre— vot en contra, ves.

Per cert, hem viscut la campanya electoral més truculenta i barroera que recordo. I al capdavall, un grapat de tristos candidats somrients que, més que a la il·lusió, mouen a la compassió.

En fi, com va dir el polític finlandès Kirmo Punainen, la política és un circ; hi ha els trapezistes, els malabaristes, els pallassos, els domadors, els il·lusionistes..., i tots —tots— durant les campanyes electorals intenten els numerets més estrambòtics, i de vegades n'hi ha que s'hi trenquen el coll...

L'astènia tardoral, potser, i les obres afecten una colla de blogs que m'agrada llegir —el cançoner, Fryslân, el rai, l'aeroplà, la flaneuse, Rayos y centellas...—, i penso que l'absència de tantes paraules amigues és un buit que omple d'aflicció, com va dir el poeta. Per contrarestar tant de silenci dolorós, un Jaume Subirana prolífic em regala una col·lecció de posts torpedes: directament a la línia de flotació. I també en Subal.

I a casa serpenteja un rastre de mocs; la T., que ja camina...

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...