La notícia és: «Los expertos del PSOE ven puntos de dudoso encaje constitucional en el Estatuto catalán: Los juristas rechazan el modelo de financiación pero avalan verbalmente el término "nación".»
I la conclusió evident és que els «expertos del PSOE» no són tontos: «nació» només és una paraula...
[Actualització 17.30: L'executiva del PSOE diu que assumeix les conclusions dels experts i que, desoint els experts en aquest punt, també esmenaran la parauleta en qüestió. Evidentment. Hi ha coses que els polítics no entenen... O que entenen massa bé. Imre Kertész: «El concepte de "nació" com una consciència malaurada que s'imposa a tot un país. L'omipresència d'aquesta consciència malaurada torna a crear rols...» Pensar cansa.]
Hi ha una història, que explica, que un senyor de ciutat va anar al poble per demostrar que els homes en el medi rural eren més solidaris i generosos.
ResponEliminaEs va acostar a un pagès que llaurava la terra i li va demanar...
Bon home, si vos tinguessiu dues cases, li’n donaríeu una al vostre germà?
El pagès, sense rumiar-s’ho massa, va respondre que i tant que sí.
Tot seguit, el cavaller li demanà: i si tinguéssiu mil monedes d’or, les compartiríeu amb el vostre germà?
I la resposta fou també afirmativa.
El mateix va passar quan li va demanar compartir els cavalls, i un premi de la loteria.
Fins que ja gairebé convençut de la bonhomia del personatge, li adreça una darrera pregunta: si tinguessiu dues gallines, les compartiríeu també?
El pagès, va ser encara més ràpid que en passades ocasions.
No. Les gallines no les compartiria. De cap manera.
L’urbanita, sorprès i contrariat pel trencament de la seva teoria, li va demanar estranyat...com es que compartirieu, cases, palaus, cotxes, riqueses i cavalls, però no dues simples gallines?
A la qual cosa, el pagés, cansat de tanta tonteria de ciutat, se’l mirà de dalt a baix i li digué, "perquè SI tinc dues gallines".
És el que passa sovint amb determinades promeses.
Que quan són impossibles de complir són pures, i plenes de bones intencions, i quan es pot fer alguna cosa per complir-les, ai làs...aleshores a tothom li costa desprendre’s de la gallina.
Jajaja...Molt bona història, elquemaietvaigdir. I molt alliçonadora. És ben cert, que les coses funcionen així.
ResponEliminaSalutacions
Buk
Una prova:
ResponEliminaDe qui són aquests versos?
la vida és escultora i ens va fent
a cops, sense importar-li la ferida,
i mai no som al gust del seu talent
i torna mil vegades, insistent,
a fer-nos i ferir-nos. L'embranzida
no cessa, no s'acaba, no descansa,
i no podem trobar en cap lloc la pau.
No som definitius, ni l'esperança
tenim de ser-ho mai. I l'hora mansa
és breu, forçosament, i no s'escau.
Vindrà, si tenim sort, quan tot s'acabi.
Voldria per llavors, poder ser savi,
haver posat un ordre en el tumult
divers, esborradís, del món ocult
que sento revoltar-se en mi mateix,
i tot recomençar-ho com qui neix.