«–Digau-me, Tirant –dix la Princesa–: sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mai vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant posà la mà en la mànega e tragué l'espill e dix: –Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercè.
La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d'amors.»
La citació és una gentilesa de la Fundació Tinet.
I després hi ha qui diu que hem evolucionat....
ResponEliminaAvui a les dames els demanem el número de mòbil per enviar-los-hi insípids sms.
I les dames responen - en el millor dels casos- amb idèntics i insípids sms.
Tenia més gràcia amb monsieur lo Blanch.( i segurament també era més efectiu)
També les oportunitats eren més escasses...
ResponEliminaM'agrada també la idea de March:
ResponElimina«...tot enaixí-m cové llunyar de vós / car vostre gest mon esforç ha confús...»
Ah dames..., és i era qüestió de gestos...