Una necessaria, nuovissima armonia

«Passando, è difficile sentire parlare italiano. Passando, vedi le vetrine di negozi che non capisci cosa vendano. Supermercati cinesi, macellerie arabe, negozi di videocassette egiziani, take-away turchi, bar indiani. Credo sia una delle zone più belle di Milano. Il contrasto è stridente e, allo stesso tempo, paradossalmente armonico. Che tende a una necessaria, nuovissima armonia.»

Aldo Nove; Milano non è Milano.

2 comentaris:

  1. Coral Roig8/10/05 10:18 p. m.

    Hola, a tots, em dic Coral Roig i he començat a escriure una bitàcola,

    http://lanostra.blogspot.com
    MITJANS, POLÍTICA I CULTURA

    El primer post “L’aliatge i les civilitzacions” està dedicat a la situació de Melilla i el segon “Huracans i pixarades”, al tractament desigual que ha rebut el cicló Stan i l’huracà Katrina.

    Hi sou convidats.

    ResponElimina
  2. Belart9/10/05 10:46 a. m.

    Em pensava que qui escribia parlava del Raval Barcelonès. Tant és, Barcelona, Milà, Marsella... són els efectes de la globalització. No tot ha de ser dolent, oi!

    ResponElimina

Digues, digues...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)