Una necessaria, nuovissima armonia

«Passando, è difficile sentire parlare italiano. Passando, vedi le vetrine di negozi che non capisci cosa vendano. Supermercati cinesi, macellerie arabe, negozi di videocassette egiziani, take-away turchi, bar indiani. Credo sia una delle zone più belle di Milano. Il contrasto è stridente e, allo stesso tempo, paradossalmente armonico. Che tende a una necessaria, nuovissima armonia.»

Aldo Nove; Milano non è Milano.

2 comentaris:

  1. Hola, a tots, em dic Coral Roig i he començat a escriure una bitàcola,

    http://lanostra.blogspot.com
    MITJANS, POLÍTICA I CULTURA

    El primer post “L’aliatge i les civilitzacions” està dedicat a la situació de Melilla i el segon “Huracans i pixarades”, al tractament desigual que ha rebut el cicló Stan i l’huracà Katrina.

    Hi sou convidats.

    ResponSuprimeix
  2. Em pensava que qui escribia parlava del Raval Barcelonès. Tant és, Barcelona, Milà, Marsella... són els efectes de la globalització. No tot ha de ser dolent, oi!

    ResponSuprimeix

Digues, digues...