UNA NIT DE PLUJA A LA TARDOR
A les darreries de la tardor la nit és freda
Desvagat, el vell, vetlla fins tard
La llàntia apagada
Es fica al llit
Escoltant el xipolleig agradable de la pluja
El feix dins l'estufa està ja reduït a cendres
El perfum de la fusta encara dóna caliu
L'endemà al matí el dia és clar i fred
El vell roman encara dintre l'escalfor del llit
Les fulles roges plenes de gebre
encatifen l'escalinata
Bai Juyi (772-846)
D'Estacions: Poemes de les dinasties Tang i Song, a cura de Shi Bo. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
Preciós el poema. M´encanten els poetes xinesos de la dinastia Tang. En especial Wang Wei i Li Po. La manera que té Wang Wei de retratar la natura és insuperable i a Li Po em penso que fins i tot se l´anomena el deu dels versos o de la poesia (crec...)
ResponEliminaSalutacions
Buk
Buk: la teva sinofília és coneguda... i reconeguda. Aquest llibre és molt i molt recomanable, tot i que les versions catalanes potser és podrien «afinar» una miqueta...
ResponEliminaSembla més un poema d'espera que no pas de recerca. Sí?
ResponEliminaXimm, tens raó. De fet, però, pots veure l'espera com una cerca espiritual...
ResponEliminaCoincideixo amb el buk, és una passada. Des de la senzillesa falsa d'escollir les paraules adients i crear l'atmosfera buscada, gaudeixo de la primera lectura d'aquest gran poeta que desconeixia fins avui.
ResponEliminaGràcies, el buscaré.