Experts

La notícia és: «Los expertos del PSOE ven puntos de dudoso encaje constitucional en el Estatuto catalán: Los juristas rechazan el modelo de financiación pero avalan verbalmente el término "nación".»

I la conclusió evident és que els «expertos del PSOE» no són tontos: «nació» només és una paraula...


[Actualització 17.30: L'executiva del PSOE diu que assumeix les conclusions dels experts i que, desoint els experts en aquest punt, també esmenaran la parauleta en qüestió. Evidentment. Hi ha coses que els polítics no entenen... O que entenen massa bé. Imre Kertész: «El concepte de "nació" com una consciència malaurada que s'imposa a tot un país. L'omipresència d'aquesta consciència malaurada torna a crear rols...» Pensar cansa.]

3 comentaris:

  1. Hi ha una història, que explica, que un senyor de ciutat va anar al poble per demostrar que els homes en el medi rural eren més solidaris i generosos.

    Es va acostar a un pagès que llaurava la terra i li va demanar...

    Bon home, si vos tinguessiu dues cases, li’n donaríeu una al vostre germà?

    El pagès, sense rumiar-s’ho massa, va respondre que i tant que sí.

    Tot seguit, el cavaller li demanà: i si tinguéssiu mil monedes d’or, les compartiríeu amb el vostre germà?

    I la resposta fou també afirmativa.

    El mateix va passar quan li va demanar compartir els cavalls, i un premi de la loteria.

    Fins que ja gairebé convençut de la bonhomia del personatge, li adreça una darrera pregunta: si tinguessiu dues gallines, les compartiríeu també?

    El pagès, va ser encara més ràpid que en passades ocasions.

    No. Les gallines no les compartiria. De cap manera.

    L’urbanita, sorprès i contrariat pel trencament de la seva teoria, li va demanar estranyat...com es que compartirieu, cases, palaus, cotxes, riqueses i cavalls, però no dues simples gallines?

    A la qual cosa, el pagés, cansat de tanta tonteria de ciutat, se’l mirà de dalt a baix i li digué, "perquè SI tinc dues gallines".

    És el que passa sovint amb determinades promeses.

    Que quan són impossibles de complir són pures, i plenes de bones intencions, i quan es pot fer alguna cosa per complir-les, ai làs...aleshores a tothom li costa desprendre’s de la gallina.

    ResponSuprimeix
  2. Jajaja...Molt bona història, elquemaietvaigdir. I molt alliçonadora. És ben cert, que les coses funcionen així.

    Salutacions
    Buk

    ResponSuprimeix
  3. Una prova:

    De qui són aquests versos?

    la vida és escultora i ens va fent
    a cops, sense importar-li la ferida,
    i mai no som al gust del seu talent
    i torna mil vegades, insistent,
    a fer-nos i ferir-nos. L'embranzida

    no cessa, no s'acaba, no descansa,
    i no podem trobar en cap lloc la pau.
    No som definitius, ni l'esperança
    tenim de ser-ho mai. I l'hora mansa
    és breu, forçosament, i no s'escau.

    Vindrà, si tenim sort, quan tot s'acabi.
    Voldria per llavors, poder ser savi,
    haver posat un ordre en el tumult
    divers, esborradís, del món ocult
    que sento revoltar-se en mi mateix,
    i tot recomençar-ho com qui neix.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...