El disc dur de l'ordinador de casa ha tornat a fer figa, i diria que demana a crits la jubilació anticipada, perquè només fa una setmana que vaig haver de tornar a instal·lar tot el programari, etcètera. A més, per acabar-ho d'adobar, ahir vaig dir que sí a una feina d'aquelles agraïdes –i amb un termini generós, estranyament–, però NECESSITO l'ordinador i el necessito al cent per cent.
També necessito, i necessitaré, les meves dosis d'el que mai et vaig dir, que tenim la sort de poder llegir des de divendres.
Potser et cal un ordinador de préstec. Et puc ajudar?
ResponEliminaVull manifestar públicament la meva solidaritat amb les víctimes de la pana informàtica. Com a patidor recent d'una aital circumstància, vull expressar el desig que es resolgui de manera satisfactòria, incruenta i ràpida.
ResponEliminaSalutacions cordials
Belart: gràcies, però no cal: el Departament de Compres de casa ja havia sol·licitat un crèdit per renovar el maquinari prejubilat. Ens havíem mirat un «catxarro» d'aquests «notifixis», que em sembla que es diuen, i li farem un contracte temporal, sense seguretat social i sense vacances, esclar!
ResponEliminaLlibreter o el llibreter: Gràcies, també. I jo hi afegiria «i barata» –i ara m'adono que avui escriu el quartó català de la meva ànima...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina