Por lo visto...

Por lo visto es posible declararse hombre.
Por lo visto es posible decir no.
De una vez y en la calle, de una vez, por todos
y por todas las veces en que no pudimos.

Importa por lo visto el hecho de estar vivo.
Importa por lo visto que hasta la injusta fuerza
Necesite, suponga nuestras vidas, esos actos mínimos
A diario cumplidos en la calle por todos.

Y será preciso no olvidar la lección:
Saber, a cada instante, que en el gesto que hacemos
Hay un arma escondida, saber que estamos vivos
aún. Y que la vida
todavía es posible, por lo visto.


Jaime Gil de Biedma


Però com més va més em costa: Nova York, Madrid, Londres...

2 comentaris:

  1. Els actes mínims que anam complint són la fletxa d'un instint: l'oportunitat de ser home i la finalitat d'un carrer.

    ResponElimina
  2. Blai Bonet va escriure un poemari intitulat Nova York, i tot engròs, va agafar un taxi, i de cala Figuera estant es va plantar a l'aeroport de Palma, va mirar el cartell electrònic dels destins dels avions, va veure escrit Nova York, i se'n va tornar cap a casa: ja estava infectat per escriure el poemari: la imaginació és així de capriciosa.

    ResponElimina

Digues, digues...