Badalona...

Després d’una reparadora migdiada als Alps, entre el col de la Madeleine i el col du Galibier –guanya Vinokurov, kazakh, i Botero, colombià, és segon–, me’n vaig a buscar l’ordinador al PC City de Montigalà.

Agafo l’autobús, el B-22, que para davant de casa. L’extraordinari viatge del senyor Jauss a través de Badalona: la Salut, Pomar, Llefià.... Ja sé que no agafen l’autobús si no hi ha fotògrafs a prop, però als polítics i als «manifestistes» –passeu-me la innovació, que sembla que ve del finès– diversos que assolen intel·lectualment la regió –ai!–, els aniria bé de fer aquest trajecte –i baixar a qualsevol parada, i fer una cervesa, i parlar amb la gent encara que no s’acostin les eleccions– per adonar-se que Catalunya –Badalona és Catalunya– no és ni com els uns es pensen que és ni com els altres voldrien que fos.

Amb l’ordinador arreglat (?), torno a casa, i vaig a buscar els nens al casal, i anem una estona al parc, faig que es dutxin, faig el sopar, sopem, llegim uns quants contes, i, quan finalment dormen, estic tan rebentat –deu ser la calor– que no tinc ganes de fer res: posar música, seure a la fresca, obrir un llibre, esperar la son.

Havia de fer moltes coses, ahir, però no vaig fer res... La Tina, que té un sac de paciència i, a més, està de festa major, s'haurà d'esperar.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb això de Badalona, i es confirma que és Catalunya.
    Pel que fa al sac, encara és ple.

    ResponSuprimeix
  2. Quina enveja de somni d'alçada...
    A Pomar i Llefià ja hi he estat...i efectivament també són catalans.

    ResponSuprimeix
  3. El Tour és una garantia de migdiada. Només recordo un any, potser en devia tenir 12 o 13, que frisés amb el Tour. Després, esperava que les parpelles s'unissin mentre la foscor complaent m'aïllava del món real mentre la veu del comentarista entonava la canço del son.
    Avui, la majoria de Catalunya és Badalona.

    ResponSuprimeix
  4. De fet també és possible que Badalona no sigui ni com els uns es pensen que és ni com els altres voldrien que fos.
    A molts Badalonins encara ens ressona aquell condescendent Serrat amb el seu "Que bonita es Badalona". En fi...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...