Prefiro estar aqui...

El disc dur de l’ordinador de casa ha decidit unilateralment i a deshora que necessitava unes vacances al servei tècnic de PC City. Abans d'anar-se'n, però, ha esborrat amb cura tots els programes i tots els documents que em guardava... No perdo definitivament gaires coses, diria: quatre cançons que m’havia descarregat, quatre posts a mig fer, quatre traduccions que havia començat, quatre novel·les que mai no escriuré... Total: res.

He aprofitat el llaaaaaarg cap de setmana sense ordinador per mirar la millor volta ciclista del món i per fer endreça de l’estudi. En una pila de retalls de diari esgrogueïts —de quan tenia temps de retallar diaris— i de revistes velles, trobo un llibre que em semblava que havia perdut —o sigui, deixat—, Como quem leva ao ombro a vida toda, d’Eduardo Olímpio, que vaig comprar a Lisboa l’any 1986 o el 1987...

El rellegeixo i hi trobo aquest poema:

O anti-herói

é que não estou nada interessado
mas mesmo nada
em ser herói

os herói vêm os herói vão

quanto muito sobra deles uma estátua
w.c. para un cão

tenho muito mais interesse em estar vestido
na ganga colectiva dos sem nome
dos que lutam e calam
dos que lutando falam

com a avença de todos
contra o selo da fome

herói fica narciso sobre sépia
herói só tem cabeça de perfil

e eu não quero estar sozinho neste morse
sou o fácies de um corpo vezes mil

não
agradecido e obrigado
dispenso o medalhão

prefiro estar aqui ali na multidão

do lado onde se sabe
que uma nação se faz da soma exacta
do povo que nela cabe


Em sembla que és això: una «nació» no és, es fa —i es fa així com diu el poema. Aquesta petita diferència de verbs fa estèrils els debats —inútils— entre els nacionalistes excitats —d’aquesta, d’aquella i de totes les nacions del món.

(Per cert, n’hi ha de no nacionalistes, d’aquells que demanen partits no nacionalistes, a més, que quan escriuen «nació» i es refereixen a la seva, perquè quedi clar que no són nacionalistes, que senten aversió per tot el que el nacionalisme implica, l’escriuen en majúscula; però no, ells no són nacionalistes...)

3 comentaris:

  1. No, que va són nacionalistes nazionals (per posar alguna etiqueta) i com s'ho fan per reunir-se amb el Presi de la Generalitat en horari lectiu...

    ResponElimina
  2. Tu has passat el cap de setmana sense màquina. Jo la màquina la tinc, el que em manca és la línia adsl que he contractat i, és clar, seria massa tenir-la. Moltes ofertes i molt poc servei.
    Ah! I no et pensis, que a final de mes la factura d'allò que no he pogut consumir m'arribarà puntualment, i tant! I tampoc creguis que perden el cul per venir a solucionar-te el problema, ca! Amb aquesta conya ja porto dues setmanes... i les que han de venir.

    ResponElimina
  3. prefiro estar aqui ali na multidão

    do lado onde se sabe
    que uma nação se faz da soma exacta
    do povo que nela cabe


    a soma exacta. cá--------------aí!

    ResponElimina

Digues, digues...