...remeno llibres a ca la Laie i un nom em crida l’atenció a la secció de poesia. El nom: Lara López... Busco en l’arxiu mental... Ah!, la locutora de Radio 3? Sí, ho reconec, a més de llegir El Pais des de fa gairebé vint-i-cinc anys, i Le Monde -i Le Monde-, també escolto, quan puc, Radio 3, de Radio Nacional de España, i també des de fa qui sap els anys, i així em deixo colonitzar culturalment tan feliç i tan a gust...
Bé: Lara López. Agafo el llibre. Es titula Óxido. Veig que és de l’editorial Xordica, una petita editorial aragonesa, amb un catàleg discret però important: Petisme, Grasa, Labordeta, han traduït Jesús Moncada..., i ara publiquen Lara López. Això promet. M’enduc el llibre. Preu: 7 dels antics euros.
Óxido explica el final d’una història d’amor. I les històries d’amor quan s’acaben deixen una pila de fotografies, una col·lecció de records, una sèrie de perquès, una dona, o un home, i llocs, fragments de converses, paraules, noms que no vols dir, ciutats, i rovell, rovell pertot.
Amb tot plegat Lara López ha fet una obra breu però molt interessant. Sempre he cregut que els bons llibres, les bones cançons, les bones pel·lícules són aquells en què els autors o les autores han sabut administrar els silencis. I Lara López maneja els silencis amb una mestria impressionant. L’obra, diríem, va de silencis. I, de silencis, n’hi ha. I tots allà on toca. Penso que faríeu bé de conèixer..., de deixar-vos empolsinar pel rovell d’aquest llibre. Us en copio un fragment: “Cierro el balcón. La casa se ha quedado helada. Lo malo, supongo, es que muchas veces me he pillado llorando.” I mentrestant, podríeu escoltar, per exemple, la música de In the Mood for Love.
Boicot a Wolkswagen!!!! Han posat el tema principal de In the Mood for Love en un anunci!
ResponEliminaVaig escoltar la banda sonora durant molts dies a la llibreria per mirar d'avorrir-la, però no: impossible. Sort que veig poca tele, perquè ara ja he decidit que puc viure perfectament amb el zumzeig d'aquesta música gairebé constantment al cap, només faltaria que la Wolkswagen me'n matés el plaer.
Aquests alemanyots! Jo abans em mirava, mentre feia alguna altra cosa, els programes sobre literatura...; ara, en tinc prou amb L'illa del tresor, que "és" literatura -tot i que un dels joans...-, i amb la músiqueta aquesta, però sense cotxes...
ResponEliminaPues, aunque salga en un anuncio, yo también creo que la narradora de Óxido habría tenido In the mood of love puesto en ese preciso momento. Mil gracias por tu post. Me ha parecido un precioso regalo navideño. Y perdona que no te conteste en catalán: leerlo, intento leerlo, pero no voy más allá.
ResponElimina