De tan senzill, no t’agradarà
Cansat de tants de versos que no fan companyia
—els admirables versos de savis excel·lents—,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
Salvador Espriu, El caminant i el mur
De tan senzill, no us agradarà...
Anava cap a la feina i m'ha vingut, de sobte, un vers a la memòria: «Cansat de tants de versos que no fan companyia...» Trobo que és un dels grans poemes d'Espriu, i, és clar, tres dies abans de Sant Jordi...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...