De tan senzill, no us agradarà...

Anava cap a la feina i m'ha vingut, de sobte, un vers a la memòria: «Cansat de tants de versos que no fan companyia...» Trobo que és un dels grans poemes d'Espriu, i, és clar, tres dies abans de Sant Jordi...

De tan senzill, no t’agradarà

Cansat de tants de versos que no fan companyia
—els admirables versos de savis excel·lents—,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.

Salvador Espriu, El caminant i el mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...