Só qui só...

...que no só io...

ACTUALITZACIÓ:
Com que resulta que l'enllaç no funciona —gràcies, Llibreter—, copio el post i us deixo l'adreça del blog No caic, em tiro, perquè el visiteu sovint.

Sóc

Em dic Anna. El meu pare em diu baldufa, la meva mare em diu videta; els dos em diuen rana. La meva germana em diu cruca. El Marc em diu burra o pardi, la Marina em diu empo i l’Alexa em diu bugberry. L’Iñaki em diu pigada, papallona, cel o esquimal. la Conxi em diu flor, l’Adriana em diu Anni. L’Alba em diu cousin i el Jordi em diu Gual. El Jonathan em diu Ana. A l’ESO alguns professors despistats em deien Rosa i la professora de françès de l’escola em deia Rosa falsa. Els companys d’institut em deien Anne. La Sara em diu croqueta o ladybird, l’Albert em diu musa o pinya, l’Erik em diu nena. Molts bloggers em deien la d’El poder del silencio. La Sylvie em diu la que no cau, es tira. El Jan em deia bitxu o poesia, el Roger em deia preciosa, l'Andy em deia sol. Els de la teletienda em diuen querida amiga. Els treballadors de la construcció em diuen bombón. Els del diari em diuen la vilafranquina Anna Gual i les secretàries em diuen Anna amb dues enes? La dependenta del supermercat em diu la següent. Els de la meva classe em deien empollona. Els del poble del costat em diuen la néta del Mingo. Els de Navarra em diuen su novia catalana. La gent a qui no caic bé em diu gilipolles o directament puta. Els jurats dels premis literaris em diuen Clementine. En Leonard Cohen em diu fan. Força gent em diu rara. La policia i els metges em diuen Gual Vendrell, Anna. L'Ona em diu Anneta. Si, per casualitats de la vida, un dia em cau el moneder i tu vas darrere meu, em diràs eh tu!. Però jo sé qui sóc.

(Un post brillant..., de l'Anna?)