Versos patriòtics

Pàtria

Un bon racó de món on instal·lar-se.
La sempre falsa i parcial memòria en els llibres d'història.
Un bon racó de món per poder néixer,
intentar ser feliç i malteixir la vida.
Una xarxa complexa d'individus que s'expliquen contes,
històries de l'ahir, faules futures.
Algun denominador comú i alguna xifra
per viure dignament en companyia.
La tria perpètua d'amics i enemics
i el nom, el mateix nom de pàtria,
com l'amenaça d'una trampa oculta
i el compromís de pronunciar-lo en públic.

La meva pàtria és el desconcert i la casualitat:
la casualitat de sentir-me feliç d'haver nascut aquí,
a dues cantonades, com qui diu,
i el lògic desconcert que m'ha fet malfiar
dels qui canten sempre alguna pàtria i m'hi posen a dins.
La meva pàtria potser té alguna frontera
i té un nom ben concret de geografia escassa,
es cus amb una xarxa de sers que sobreviuen, plàcids,
que es moren pel futbol tots els caps de setmana.
Me la sento meva sense lògica,
i l'accepto com és: suficient i còmoda,
desordenada, malalta i amable,
com un vestit fet a mida i mal planxat.
Humilment us ho dic: ser massa català em fa tanta mandra!
I ser ni poc ni gaire una altra cosa
que tingui un altre nom se'm fa tan dèbil!
Que només l'obsessió malaltissa dels veïns de ponent
guarda la força i el poder de recordar-me
del nombre de barres del drap de color groc,
com si la mar no fos plana del tot,
que ens hem volgut regalar i ens representa.

¿Per què no ser un racó de món sense importància
desdibuixat pels mapes i sense grans proclames
trampejar la història sense deixar ni rastre?

Ve de ponent, com quasi sempre el vent,
que m'obliga molt de tant en tant a confessar-me en públic
i fa que em senti fins i tot content, d'una manera il·lògica i grotesca,
d'haver nascut aquí, a dues cantonades, com qui diu.

D'Inventari parcial d'excuses per viure; Martí Rosselló.