L'estatut de la por

Hi ha dues menes de pors davant l'Estatut de Catalunya: la por que els catalans se'n serveixin per millorar molt la situació de Catalunya i la por que usin tan malament les facultats que els reconeix que arribin a comprometre la pau i la prosperitat de tot Espanya.

Dues pors, dos pànics. En certa manera, sembla que els diputats espanyols que són víctimes de la por a l'èxit polític dels catalans haurien d'abandonar la por a llur fracàs. Sembla que els impugnadors de l'Estatut haurien de triar una tesi i renunciar a l'altra. No fa bonic, ni és lògicament admissible, que d'una manera simultània vulguin retallar unes facultats per perill que siguin instruments de perfecció i mutilar unes altres perquè siguin eines de suïcidi.

Carles Soldevila, 5 de juny de 1932.

1 comentari:

  1. Segurament els millors instruments de perfecció són en el fons els de suïcidi.
    Una cosa perfecta és una cosa acabada.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...