Hi ha la por

Hi ha la por.
I aquesta explosió de llum sense llum
que és la nit
i aquesta explosió de so sense so
que és un cos que batega d'esquena a un altre cos.
I hi ha allò que uneix i allò que separa.
La distància enorme d'un centímetre.
I hi ha el món
en algun lloc, aquí, a fora..., el món!
I també la por.

2 comentaris:

  1. L’explosió de llum sense llum deixa esquitxades, però em pregunto si són les randes de reflexos sobre l’aigua o les fulles, els estels o les tenebres.
    Quina dolça gravetat això de l’explosió de so sense so.
    M’agrada molt, molt el món en algun lloc, aquí, a fora. Tot i que sóc més d’aquí a dins,
    (Diuen que la por és una invitació a créixer.)

    ResponSuprimeix
  2. què fa que darrerament sento que em llegeixes els pensaments-sentiments?

    ResponSuprimeix

Digues, digues...