Autopseustos

«Les autobiografies pures són escrites o per malalts nerviosos, sempre presoners del seu jo (entre els quals es troba Rousseau), o per un artista o aventurer d'inveterat egocentrisme, com el de Benvenuto Cellini, o pels historiadors nats, per als quals no constitueixen sinó documents, o per dones disposades a coquetejar fins i tot amb la posteritat, o per esperits meticulosos que, abans de la seva mort, desitgen posar ordre al més petit desagençament i no es permeten d'abandonar aquest món sense les explicacions pertinents, o per simples plaidoyers sense més. Una classe important dels autobiògrafs és la dels autopseustos, els que menteixen sobre si mateixos.»

Germans Schlegel


Suposo que on diu «autobiografies» podem llegir «blogs»... Doncs ja ho sabeu: o malalts nerviosos, o artistes o aventurers d'inveterat egocentrisme, o historiadors nats, o dones disposades a coquetejar, o esperits meticulosos, o plaidoyers, o... mentiders —i mentideres.

5 comentaris:

  1. Schlegel m'ha enxampat. Ara només em falta incloure'm en la categoria adequada o trobar una mixtura. Que difícil és l'autoclassificació...

    ResponElimina
  2. Sí, hi ha egocentrisme; hi ha esperit aventurer (més que aventures són experiments, no?); també hi ha exercici d'estil; hi ha coqueteria, i tant!; i molta mentida, sí, sí.

    ResponElimina
  3. I de vegades també hi ha inconsciència conscient, com el que es llença a la piscina de cap sense mirar si és prou profund.

    ResponElimina
  4. Sí, les autobiografies només les haurien d'escriure gent molt sensata amb vides interessants. Ens hauríem estalviat més d'una presa de pèl o autobombo ridícul. Algú deia que les nostres biografies les haurien d'escriure els nostres enemics.

    ResponElimina
  5. i tanmateix, com ens divertim tots plegats!

    ResponElimina

Digues, digues...