«La satisfacció que hom treu de la conformitat a les normes del grup explica també en gran part la puixança dels sentiments comunitaris, la necessitat de pertànyer a un grup, a un país, a una comunitat religiosa. Seguir escrupolosament els costums del teu medi et procura la satisfacció de sentir-te existir amb el grup. Si no tinc res de què pugui estar orgullós en la meva pròpia vida, em dedico aferrissadament a provar o a defensar la bona fama de la meva nació o de la meva família religiosa. Cap desgràcia patida pel grup no em pot desanimar: un home no té sinó una existència i aquesta pot ser fracassada; un poble té un destí que es desplega en els segles, els fracassos d'avui esdevenen els anunciadors dels triomfs de demà.»
Ai!, els triomfs de demà...
Escrius: "la necessitat de pertànyer a un grup, a un país, a una comunitat religiosa..." I A UN EQUIP DE FUTBOL!!! El Barça, i més aquest any, serveix per a canalitzar i sublimar tottes les frustracions històriques dels catalanets gregaris, que són els que fracassen com a individus creatius i necessiten aferrar-se al ramat per a justificar el sentit de llur existències. I poso "llur" a consciència. Al post d'avui a ENTRELLUM en parlo, d'això. Salut.
ResponElimina