Hem fet un sopar una mica especial: hem obert una ampolla de xampany. Les «campanades», a les deu. Mentre la petita feia l'últim biberó del 2005, els dos grans han ballat una estona —el top, a casa, són les nadales de Les Tres Bessones—; després, han anat a dormir. A dos quarts d'onze, la casa, en silenci; algun estossec de tant en tant. Gràcies als nens ens estalviem els compromisos socials de nits com aquesta. Surto al balcó. No fa tant fred com altres nits. Al veïnat, uns quants petards. Llegeixo. Rellegeixo. «Penso un moment en l'any passat: hem publicat els tres primers volums d'Obres Completes, però en realitat hem fet ben poca cosa: en realitat res.» Pla. Play. Escolto cançons que aquesta nit potser no se sentiran enlloc:
Gentilesa de Castpost
Bon any!
Bon any Emgiro;
ResponEliminaPouvez-vous me donner les références de l'album ?
merci
myriade
Feliç Any Nou!
ResponEliminaI pensar que tot just fa un any hi havia una persona menys en les nostres respectives famílies...
Ara a esperar el Reis!
Nosaltres vam celebrar el cap d'any a les dues de la tarda - el company d'una amiga ens trucava des d'Austràlia-, un altre tost el feiem a les deu de la nit- hi havia una moscovita a la taula, i of course, a les dotze.
ResponEliminaM'has fet pensar en els cap d'any d'infantesa...a casa tenien un hotel i les campanades estaven pregravades picant contra una paella. es posaven quan acabava el sopar...fossin les 12.15, les 12.30 o les dues del matí.
una panda d'irreverents eren els meus pares!
Per molts anys tovarich