Katalanen!

Després d'un parell de dies intensos, per fi puc gaudir la baixa per paternitat: canvio i dono el biberó a la petita, acompanyo els grans a l'escola, torno a casa, esmorzo..., trec una mica de temps, fins i tot, per llegir i per passejar per la blogosfera —la blocosfera, termcatadors i termcatadores?

Els llibres. La magnífica edició dels Aforismes de Zürau, de Franz Kafka: «Què hi ha de més alegre que la fe en un déu domèstic!»; el Petit dictionnaire des étymologies curieuses, de Pierre Larousse —un altre dia en parlaré—, i alguna cosa de poesia, que és un gènere compatible amb la cura dels nadons: llegeixes un poema, canvies uns bolquers empastifats, un altre poema, escalfes un biberó...; i fins i tot en pots llegir amb la criatura als braços.

A la blogosfera m'assabento que hi ha diversos mitjans que publiquen llistes d'empreses i botigues d'origen o capital «català» —?— i que hi ha «patriotes» que a la nit surten amb l'esprai. Això em recorda molt això altre:




No fa gaire en «aquest» país lliure es va tancar un diari perquè..., bé, encara no se sap ben bé per què. Estic segur que algun dels jutges «estrella» de l'Audiència Nacional clausurarà immediatament els mitjans que inciten a la xenofòbia, vaja, seguríssim...

2 comentaris:

  1. Ahir a l'Àgora es parlava del boicot als productes catalans. Tots admetien el boicot, encara que se'n donava la responsabilitat a diferents ens o persones.
    Hi va haver dos personatges que van devaluar el debat, per a mi, és clar. Un era l'Urnazi i l'altre un individu de la vessant catalana, diguem-ne, que no recordo el nom (imagina't el cas que en feia) i que només deia que Espanya encara era predemocràtica. Els seus arguments m'avorrien i crec que he arribat a detestar-lo. Vull que estigui a la banda dels Urnazi, almenys així el rebuig que em produeix semblarà normal.

    ResponSuprimeix
  2. Jauss, per on jaus que tan absent estàs. Es veu que la Tana ocupa molt. No et preocupis, ens en fem al càrrec.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...