D'escriure...


Matí. Llevo els grans, esmorzem, se'n van a l'escola. Em quedo amb la petita. La llevo. Li canvio el bolquer. Li dono el biberó. Fa el rotet. Dorm. Recullo. Escolto Arcade Fire, Kodály... Llegeixo, tradueixo... Migdia. Fa sol. Baixo al parc. És l'hora dels cotxets —en compto una dotzena. I dels jubilats. Un altre biberó. En públic. Amb públic. Em diuen que agafo el biberó com si fos un bolígraf. Dic que escric els primers capítols del llibre d'una vida...

3 comentaris:

  1. Bona sortida, sí senyor!
    el problema és quan ens adonem que ni l'escribim sols, ni podem viure al marge de les faltes d'ortografia, de les tatxonades...
    però suposo que és fantàtica aquesta sensació de llibreta nova.

    ResponSuprimeix
  2. Molt bo, si senyor! I que no se t'acabi la tinta...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...