La set

Abans d’entaforar-los al contenidor, faig una última repassada dels diaris vells, que no hi hagi sudokus o crucigrames —per què no?; vegeu què en diu Màrius Serra, de la paraula en qüestió— per fer, articles per llegir...

A l’últim diari de la pila —de deu fer un mes— hi ha una notícia molt i molt interessant. Diu: «El Club Editor s’associa amb Edicions de 1984 per tornar a publicar el seu fons editorial.» Fantàstic! Una mena de resurrecció, en aquests temps de tantes morts...

Hi ha també unes declaracions sucoses de l’editora Maria Bohigas, néta de Joan Sales: «Columna treballa els textos d’una manera potinera...» —i no només Columna; que li ho diguin, si no, al Llibreter.

I, finalment, hi ha un avançament dels projectes editorials: edicions crítiques de La plaça del Diamant i Mirall trencat, i de K.L. Reich; la reedició d'Entre dos silencis, d’Aurora Betrana, i —atenció! atenció!— la publicació de La set, d’Andreï Guelassimov... (Que és aquest senyor de la foto.)

La set!!! Aquesta novel·la excepcional és la crònica d’un viatge del no-res al no-res en la Rússia contemporània; una novel·la dolorosa que quan l’acabes has de tancar els ulls, respirar fondo i tornar-la a començar..., o llençar-la ben lluny!

En francès hi ha l’edició d’Actes Sud —que és la que vaig llegir—, i aquí i aquí n’hi ha un parell de ressenyes. I aquí, per a qui sàpiga rus —potser els nois d’Atzucac!—, hi ha l’edició original —em sembla.

Aviat, a començaments del 2006, la podrem llegir, com si fóssim un país normal...