Quatre dies seguits de més de catorze hores diàries de feina —i demà, més. La sensació que justament quan et pots lluir, quan la teva feina ha de tenir més «audiència», quan la «cosa» que fas és transcendent de veritat, és quan has de treballar més i en pitjors condicions, i estàs més cansat, perquè treballes més, i treballes amb més pressió, i més de pressa, i... pitjor, i els resultats... Què hi farem!
Per cert, que diu que diuen que el nou estatut diu:
«Article 1.
»Catalunya és una nació.»
I jo —corcó i aixafaguitarres— torno a dir:
«....uma nação se faz da soma exacta
do povo que nela cabe...».
Com va deixar escrit Pavese: treballar cansa.
ResponElimina