De pynchons, pintxos i pinxos…

Llegeixo al rai dels robinsons que hi ha qui, aclaparat per l’èxit, es planteja la possibilitat de desaparèixer...

Acabo —astorat, bocabadat, meravellat, envejós, fascinat, corprès, encisat, embadalit per la capacitat que té aquest home de fer Literatura— l’últim llibre d’Enrique Vila-Matas —que és, ai!, potser l’únic escriptor català que es mereix el premi Nobel—: Doctor Pasavento, que és un catàleg d’escriptors reals i d'inventats seduïts per la idea de desaparèixer...

Quan arriba l’hora de dinar desapareixo o desaparec de la feina... Me’n vaig a estirar les cames i, camina que caminaràs, arribo al carrer del Cardenal Casañas. Faig uns pintxos a l’Irati, i, amb el gust del xacolí al paladar, entro a la llibreria Documenta... Tafanejo una estona i, finalment, em compro Pintxos: Nuevos cuentos vascos. El títol em sembla una cursileria, però promet contes d’Harkaitz Cano, Xabier Montoia, Ixiar Rozas, Iban Zaldua, Arantxa Iturbe..., apadrinats per Bernardo Atxaga i Anjel Lertxundi...

De tornada a la feina —carrer del Cardenal Casañas, plaça del Pi, carrer de l’Ave Maria, carrer dels Banys Nous, carrer del Call, plaça de Sant Jaume, carrer de la Llibreteria, plaça de l’Àngel, carrer de la Princesa...—, vaig fullejant el llibre..., començo el pròleg i, oh sorpresa!, em trobo una altra desaparició, un joc de mans digne dels millors tafurs. Diu l'antòloga i prologuista: «De los dieciocho (18) cuentos que incluimos en aquella primera edición [es refereix a una edició en anglès que es va presentar a la Fira de Frankfurt], hemos seleccionado dieciséis (16). Los cuatro (4) que faltan [eeeh?, que jo sàpiga 18 menys 16 fan 2!!!!] [...] han sido reemplazados por otros cuatro (4) de los mismos autores...» Miro l’índex i compto els contes i me'n surten divuit (18). Jo sóc de lletres, i segons quines operacions matemàtiques complexes em costa una mica d’entendre-les, però m’agradaria saber on punyeta són els contes que falten o els que sobren...

I els pinxos.