Honestedat

«Per què en comptes d’un porc o d’un xai havien de sacrificar un ésser humà al déu dels cereals? Per què aquest sacrifici havia de ser d’un home i encara millor d’un home pelut? Ningú no en sabia les raons.

»En alguns pobles, la gent preferia, a l’hora de fer el sacrifici, matar homes d’altres pobles o viatjants desconeguts que passaven per allà. Però els habitants del poble de Cap de Gall eren honestos i no els havia passat mai pel cap d’enganyar el déu dels cereals; sempre havien sacrificat un home pelut del poble. Un sorteig era la manera més justa de decidir quin. Després compensaven amb tres dans de cereals la família de l’home sacrificat, com a indemnització per la pèrdua...»
De Pa pa pa, de Han Shaogong.

9 comentaris:

  1. A Cap de Gall sería vídua... però tindria tres dans de cereals.

    ResponSuprimeix
  2. Vaja, una honestedat un tant estricta. I quina balança tan descompensada, en un plat un home, en l'altre

    ResponSuprimeix
  3. en l'altre unes quantes mesures de cereals.

    (El missatge anterior se m'ha publicat abans d'acabar-lo d'escriure, no sé què he fet).

    ResponSuprimeix
  4. com pot ser que el llibre es digui "pa pa pa" si la xina el que mengen és arròs? i els cereals de que parla no són pas de blat, són d'arròs... i llavors el text parla d'honestedad! és una traducció lliure?

    ResponSuprimeix
  5. Ja m'imagino, doncs, en quin poble xinès es va inventar la fulla d'afaitar ;)

    ResponSuprimeix
  6. Vale, ja m'he enterat que el títol és en castellà i que no vol dir "pan", sinó que deu ser una altra cosa...

    ResponSuprimeix
  7. Si no saps el pa que s'hi dóna, oi?, pots fer un pa com unes hòsties...

    A mi em va agradar bastant el Diccionario de no-recuerdo-quién, d'aquest paio.

    ResponSuprimeix
  8. E.: suposo que te'n pots estar, dels cereals

    novesflors: els déus ja les tenen aquestes coses

    anònima (imperial?): sí, el pa del títol del llibre no és pas el pa del forn

    miq: en Sen Sepel

    F.: veig que el seu català millora, senyor F.

    ResponSuprimeix
  9. Tant que m'han agradat sempre els homes peluts...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...