Post de l'apunt

Segons el Termcat, fer un apunt –en espanyol, postear; en francès, poster; en italià, postare; en anglès to post– és també publicar un apunt en un fòrum o en un bloc [sic]. Segons el context, però, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt –però no un post.

I l'apunt —en espanyol, artículo, contribución, mensaje o post; en francès, article, contribution o entrée; en italià, post, i en anglès, post o posting— és el text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc [sic]. Tot i que, segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article –però no, ai!, post.

Em sembla bé que es fixi un terme, un terme «oficial», per denominar un concepte més o menys nou per exemple en un text oficial, i em sembla bé que s'hagi triat apunt i fer un apunt per denominar «oficialment» això que faig ara i aquí, de la mateixa manera que també m'hauria semblat bé denominar-ho nota, escrit o entrada i fer o penjar o publicar etcètera.

No em sembla assenyat, però, que es proscrigui el post bàsicament perquè..., perquè no és una paraula catalana. Ni el boicot, ni el futbol, ni el caldo, ni tan sols els canelons, per exemple, no ho eren fins que algú no va decidir que sí.

En aquest blog, que no és oficial —deunosenguard!—, hi penjo i hi penso continuar penjant posts espuris, perquè els apunts, digui el que digui el Consell Supervisor del Termcat, els meus apunts, els reservo per al bloc amb ce, i de vegades fins i tot acaben en un post...

10 comentaris:

  1. En aquest cas, em sembla que no cal recórrer al manlleu: primer, perquè ja tenim un mot d'ús corrent que vol dir el mateix; després, perquè tenim un mot igual que vol dir una cosa totalment diferent. Si no existís apunt, potser valdria la pena adaptar "post" (al cap i a la fi, tenim força mots polisèmics). A mi, personalment, "post" m'ha fet sempre mal als ulls, igual que postejar, postear i totes les adaptacions innecessàries de l'anglès que corren pel món.

    ResponElimina
  2. Jo rarament escric un apunt al bloc -amb les voltes que li dono abans que aparegui... i les ampliacions, sovint innecessàries, que faig fins que em queda ben planxat!-, però sóc terminològicament liberal si un sap perquè escriu el que escriu.
    Tampoc no estaria malament que es trobés un terme que agrupés totes les possibilitats del post -ai, se m'ha escapat, com se m'escapa la paraula bloc- i que tingués en compte la possibilitat d'afegir música, imatges (fixes o en moviment)... dels nostres modestos articulets, etc.

    ResponElimina
  3. Per mi, i segons la definició del DIEC, l'apunt és una nota més o menys sumària, com un comentari en un blog o una intervenció en un xat, potser sí, però no com el text dels blogs, que en molts casos és un text bastant elaborat. Ep, per mi. Em sembla que l'apunt i el post podrien conviure pacíficament i compartir significat o part de significat...

    I sí, unquepassava, tens raó: postejar és horrible; m'estimo més penjar un post.

    ResponElimina
  4. D'acord, apunt = nota sumària. I si el text del blog és més elaborat, per què no en diem "article"? Al cap i a la fi, hi ha una de les definicions del DIEC que li escau: escrit de contingut variable d'una publicació periòdica. No vull que sembli que m'entossudeixo en aquest tema, ni que estic del tot d'acord amb les decisions del Termcat (encara escric un blog jo, i dels dipòsits em costa dir-ne repositoris), però és que en aquest punt, trobo que l'han encertat força. El Termcat no és infalible, tampoc: recordeu els DIP, els diaris interactius personals? ;-)

    ResponElimina
  5. anònima (no sé d'on baixa això d'imperial)25/2/09 7:18 p. m.

    No crec que es tracta de parlar com diuen les normes... del que es tracta és de que les normes s'adaptin al que la gent diu... i, desenganyem-nos, la gent diem post...

    ResponElimina
  6. No m'acaba d'agradar el terme apunt, per les mateixes raons que "apunten" el Quim o en Pere en el seu comentari. Fins i tot si està fet a raig.

    Poster la paraula no hauria de ser "post" però apunt no em sembla que reculli tot el seu significat. Així que seguiré penjant "posts".

    ResponElimina
  7. En els blocs s'escriuen apunts, normalment, i d'aquí que amb el terme 'apunt' es continuï el joc metafòric. Però clar, en un bloc també es poden fer altres coses. Amb un sol terme no sempre es poden aplegar tots els usos; de fet, rarament el llenguatge i la realitat coincideixen. No sé si he estat prou clar, però com que rarament el llenguatge i la realitat coincideixen... :)

    ResponElimina
  8. Aquesta és la nota que acompanya el terme 'apunt' del TERMCAT, i que recull alguns d'aquests altres usos:

    "Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article."

    ResponElimina
  9. El problema que hi veig, a «apunt» i també a «article» i a la resta de sinònims, és que sovint necessitaran la crossa «al blog» o «a internet». El post no, perquè el post, de moment, només pot ser una cosa, diversa —text, imatges, sons...—, però una única cosa.

    Jo hauria adaptat el «post», tal qual, perquè és un mot nou per a un concepte nou, i hauria proposat el reguitzell de sinònims com a alternatives segons el context. Així els usuaris, o sigui nosaltres, podríem decidir...

    ResponElimina
  10. No hem d’oblidar que “post” és també un prefix que significa “darrere” i “després”, i que “després” només és a un tret distintiu de “desprès”, de manera que “post” conté indubtablement el sentit de “desprès després”, una expressió que mena cap a la inacció, cap al “preferiria no fer-ho”, com queda demostrat en la paraula “postergar”, ço és: “post-ergar”; ergo “post” contradiu l’esperit de la blogosfera, que refusa la inacció.

    “Apunt”, en canvi, remet incontestablement a estar “a punt”, tot el contrari de “post-ergar”; és a dir: remet a “apuntar” i disparar. A més a més, “a punt” és pot entendre com “anar al punt”, és a dir: com “SÍ preferiria fer-ho”, que és tot el contrari de l’ajornament constant que suggereix la paraula “post”.

    Potser perquè em trobo més a prop del “post” que de l’“apunt”, prefereixo la paraula “apunt” com a ideal que caldria assolir algun dia.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Digues, digues...