Llibres?

Última setmana de vacances; això de dormir sense despertador s'acaba. L'estiu, que en canvi fa dies que ha començat les vacances, ha passat, com sempre, en un tres i no res. Fa tres setmanes que la C. treballa i jo m'estic tot el dia sol amb els nens. De dia el sol gairebé no escalfa i les nits són fredes. Escric al porxo de casa, amb un cafè calent, un folre polar a les espatlles i una manta als genolls, com un vell. Fa dies que malgrat tot ens banyem per mantenir viu l'esperit de les vacances, però l'aigua és «gelíssima», que diu la petita, abans de sortir tremolant de la piscina. Els nens, amb els quaderns de vacances acabats, esperen amb neguit el dia 15 per tornar a l'escola. Jo no sé si m'hi acostumaré, a tornar a l'escola. Hem de fer les maletes i, després de tres mesos, tornar al pis de seixanta metres quadrats, sense jardí, amb un balconet minso, amb un estudi atapeït..., esperant els divendres per fugir-ne.

Tenia una pila immensa de llibres per llegir, i n'he llegit uns quants. Mai no llegim tots els llibres que voldríem; mai no llegirem tots els llibres que volem llegir. Sense sortir de casa, però, he tornat a la muntanya de l'ànima, a la muntanya màgica i a la muntanya d'ametistes; he deixat un llibre a la pàgina deu −hi ha editors que no tenen vergonya−; he viatjat per Irlanda, la Xina, Alaska, el Japó, els Pirineus, Itàlia, Àfrica, Euskadi, l'Empordanet..., per Mallorca, per Vigo i per Damasc, pel País Valencià, per una Barcelona que no existeix, per Rússia i per París, moltes vegades per París; per la perifèria de la perifèria, pel cel i al voltant d'una cambra; he viscut experiències inoblidables: guerres, exilis, clandestinitats...; he viscut vides miserables, vides exemplars, vides portentoses, vides grises, vides que val la pena de viure i de llegir; m'he divertit i m'he emocionat; he estat una dona, un jove, un vell i un infant; he estat tuberculós, boig, prenyada, borratxo, savi...; m’ha fet mal el queixal, m'he enamorat; he llegit llibres en cinc llengües; m'he banyat en aigües cristal·lines i en rius contaminats; he demanat almoina; he crescut; m'he indignat; he llegit llibres que parlen de llibres, llibres que parlen d'escriptors, llibres que parlen del futur dels llibres, llibres sobre el llenguatge, llibres memorables i llibres que és millor oblidar, llibres i més llibres. I ara l'estiu s'acaba i deixaré els llibres, tots els llibres, a casa, i la setmana vinent tornaré als llibres de casa, als llibres de la tardor...

Com diu un amic d'un amic d’un amic que plega, «la literatura és una merda, estem emmerdats fins a les celles», i com va dir Bolaño −Roberto, no l'altre−, «la literatura, como diría una folclórica andaluza, es un peligro»...

Salut, Subal!

3 comentaris:

  1. Segons dius, «hi ha editors que no tenen vergonya»: per sort per a ells, els lectors també en tenen poca.

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. Per sort per a tots, hi ha lectors que sí, en tenim, de vergonya. I, francament, no estic dins aquests cercles però espere que sí, que també n'hi haja, d'editors que en tinguen, de vergonya.
    Vull dir, espere que la desvergonya no s'haja apropiat del món sencer. :)

    ResponSuprimeix

Digues, digues...