Tornar

Tornar
tornar a la
tornar a la mà
tornar a la mateixa... mà.
Feliu Ventura

Torno a casa. I torno a la ciutat —aquí ningú no diu bon dia; ni bon dia ni res. I torno a llevar-me d'hora sobtat pel despertador. I torno a escoltar mil vegades la mateixa cançó. I torno a la feina. I torno a llegir llibres apressats al metro. I torno a escoltar entre Sant Andreu i Arc de Triomf converses que no m'interessen. I torno a escriure en tristos cafès tristos d'antenastres i telescincos. I torno a comptar les hores i els dies i els mesos. I torno a barallar-me amb els meus fills. I torno a les piles de llibres i papers. I torno al soroll. I torno a pendre –amb permís de Coromines?– massa cafè. I torno a la biblioteca de Can Fabra. I torno a tornar. I torno a dormir poc i llegir molt. I torno al fàstic, al fatic i al fastig. I torno a les cues. I torno a esperar-me als semàfors. I torno a fer bosses i esmorzars. I torno a perdre massa temps davant l'ordinador. I torno a anar carregat com una mula. I torno a no veure la gent que passa pel meu costat. I torno a les reunions. I torno a córrer d'un lloc a un altre. I torno als fums. I torno a fer tard. I torno a La Papaya Verde. I torno a fer hores a la porta de l'escola. I torno a conviure amb finestres il·luminades. I torno a començar. I torno a acostumar-m'hi. I torno a Vila-Matas: "Existe un punto a partir del cual ya no es posible regresar, y ése es el punto al [que] hay que llegar." I torno...


4 comentaris:

  1. I em tornes a commoure.

    ResponSuprimeix
  2. Un blog més que interessant, i sobretot aquest resum de quotidianitat que tant em sona.

    ResponSuprimeix
  3. Sí, tornem a la vida quotidiana. I jo, malgrat l'estiu i les vacances... torne a tenir una pila de llibres a l'espera de ser llegits i torne a no donar abast i torne a aclaparar-me...
    Què hi farem!

    ResponSuprimeix
  4. Fa dies que vaig atabalat però un plaer retrobar-te. Salut

    ResponSuprimeix

Digues, digues...