Blog

I parlant d'internet, i ja per acabar, el Termcat ens ha fet saber que després d'anomenar-ho «diari interactiu personal» (DIP) durant uns anys, finalment anomenarem «bloc» els diaris digitals personals. Com a bona fama de blocaire que tens, què n'opines? Per què creus que n'hauríem d'anomenar «blog»?

Aquesta és una petita mostra de com els catalans podem anar pel món amb les sabates girades de peu, i de com podem caure en els errors que sempre criticam a la llengua espanyola: allò de divergir de les solucions que adopten les llengües de cultura en conjunt. Denominar «bloc» allò que totes les llengües del món denominen «blog» és un disbarat sense justificació de cap tipus. És un fet que mostra que malgrat l'exemplaritat que, en general, ha mostrat el nostre procés d'estandardització lingüística, encara poden apartar-nos dels seus principis i caure en rareses i excentricitats. La culpa, naturalment, és del Termcat, que va prendre una decisió precipitada, massa influït per algunes pressions més de naturalesa empresarial que lingüística. Però hi ha una muntanya de gent que fa servir la forma correcta «blog», i encara es pot rectificar.

Gabriel Bibiloni
Doctor en Filologia Catalana i professor de la UIB

Via Directe.cat

6 comentaris:

  1. Aquesta discusió fa temps que es passeja per la xarxa. Em manifesto del tot incapaç d'opinar amb criteri. Això és el que heu de fer els lingüístes, correctors, filòlegs i tota la trepa de gent de la llengua.

    Tanmateix hi ha un argument que no s'hauria de menystenir. Si algun dia volem ser quelcom per nosaltres mateixos (pais/nació/estat) hauriem d'acostumar-nos a acceptar les decisions de les nostres institucions.

    El Termcat potser s'equivoca amb la seva opció, però és una institució que intenta construir la nostra nació/estat.

    Si mai volem arribar enlloc no ens carreguem sistemàticament als instruments que fan nació.

    ResponElimina
  2. Bàsicament d'acord amb el comentari anterior. Hi ha milers de paraules, i no cal que siguen estrangerismes com aquesta, de les quals es podria discutir llargament, i se'n podrien aportar arguments perfectament vàlids per defensar-ne formes ben diferents de les adoptades pels ens normatius. Però és que per a això justament estan els ens normatius: la llengua escrita és una convenció.
    En definitiva, que si a mi la forma bloc no em sembla la més adequada, en faré les crítiques pertinents, però la utilitzaré. L'altra opció és, ni més ni menys, la que mantenen els blavers ací a València; moltes de les opcions que proposen podrien ser perfectament vàlides, la qüestió és que les proposen perquè s'allunyen de la convenció.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Em sembla mol bé, però jo seguiré parlant de blogosfera, blogaire(s), bloguejar, i blogs.

    De la mateixa manera que parlo
    d' adrelec (per adreça electrònica) encara que no ho faci servir ningú més.

    Sé molt bé que "a manos de su empeño el tonto muere" (Juan de Mairena), però no hi puc fer més.

    Suposo que la blogosfera es pot permetre que hi hagi quatre eixalabrats que vagin per lliure i llur tossuderia sigui tan perfectament inútil i inòcua com tolerable.
    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Per un moment he pensat que en pere era jo (desmemoriat com sóc) i decideixo que ho sóc i no em cal matisar, tot i que la història de nació/estat de l'enric aplicada al cas em deixa més aviat indiferent.

    ResponElimina
  5. Sani, no t'havia vist, què fas per aquí de matinada?
    Seria sensacional que totes les controvèrsies del país fossin com aquesta.

    ResponElimina
  6. Ja vaig parlar del tema al blog-bloc-dip-bitàcola. Em recorda allò de la pinícula i el flim, tot plegat. El Termcat no és el Sant Pare, i per tant no és infalible. La fe cega mai no ha anat bé per construir res, com tampoc l'obediència arega, em sembla. Blog, blog, i blog.

    ResponElimina

Digues, digues...