Si computes annos...

Un amic m'escriu:
«...que aquests dies fa trenta, fa vint-i-cinc anys de tot. I sembla qui sap què. A mi em sembla que no n’hi ha per tant. Trenta, vint-i-cinc anys què són? Res. Fa trenta anys en teníem deu. I amb deu anys, hauríem de tenir uns quants records de les coses que diu que van passar llavors que ara diuen que van ser tan importants. Però per més que m’hi escarrasso, no me’n recordo. I tu? Em sembla que, fora dels que diuen que va ser tan important el que va passar llavors, ningú no se’n recorda: ni els que teníem deu anys, ni els que en tenien vint, ni els que en tenien trenta. Ningú. Si el que diuen que va passar fa trenta, fa vint-i-cinc anys —i que ara es celebra—, hagués estat tan important, ara no passarien les coses que passen, no viuríem en el país que vivim, no es dirien les bestieses que diuen els que celebren que fa trenta, que fa vint-i-cinc anys que hi eren i que diuen que allò que va passar llavors va ser tan important. Ara fa trenta anys o vint-i-cinc anys de tot... I llavors nosaltres en teníem només deu o quinze. Però ja érem vells. A vegades tinc la sensació que la nostra generació és, més que una generació perduda, una generació ressagada, que hem —he— arribat tard sempre a tot, a tot arreu...»
Gràcies, F.



Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...