La cançó —dedicada— de la setmana

Després de més d'una setmana en blanc, m'assabento que, amb premeditació —i traïdoria—, després de quaranta mesos de vols irregulars, l'aeroplà del Raval ha aterrat definitivament.

A prop del lloc on visc ara —a estones, menys de les que voldria— hi ha un aeròdrom; un aeròdrom que és només una ampla pista de gespa enmig del bosc, amb balises blanques que n'indiquen els límits, amb uns hangars que quan plou esdevenen fangars, i que serveix de base sobretot d'excursions dominicals. Sovint, doncs, sento el rum-rum d'avionetes, helicòpters, ultralleugers i ginys voladors diversos damunt del cap, i giro els ulls cap el cel, amb l'esperança que ella —Ella— hagi abandonat momentàniament el Raval i es passegi amb el seu aeroplà per les faldes del Montseny, buscant senyoretes Bucle, Carpantes, lampistes, paletes...

A partir d'avui, quan senti un rum-rum damunt del cap giraré els ulls cap al cel també, però sense cap esperança i amb aquella desesma..., perquè segur que no serà l'aeroplà pilotat per l'esperit perspicaç i foteta de la Tina... Ai, m'hauré de comprar un canari...

Un transatlantico di carta ti regalerò
quando dovrai partire
e un capitano con le mani lo navigherà
da questo a un altro mare
un transatlantico di carta ti regalerò
e un aeroplano a vela
ed un pilota con gli occhiali lo piloterà
da questo a un altro cielo

e un canarino canterino addomesticherò
per le giornate scure
di quando il mare e il cielo dicono di no
e non si può viaggiare

una bandiera senza segni ti regalerò
quando dovrai partire
e il vento forte di levante la sventolerà
che si potrà vedere
una bandiera senza segni ti regalerò
e una clessidra d'oro
quando la sabbia del deserto la trascorrerà
ti potrai riposare

e un canarino canterino addomesticherò
per le giornate scure
di quando il vento e il tempo dicono di no
e non si può tornare
Gianmaria Testa, «Un aeroplano a vela», Montgolfières.

2 comentaris:

  1. Genial la cançó, emgiro, gràcies. I això del canari..., no sé com m'ho he de prendre... ;)

    ResponSuprimeix
  2. Jo també el llegia l'aeroplà. Se n'ha cansat, què hi farem. Potser un dia s'ho repensa.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...