Anònim...

M'han fet arribar un anònim...

Maria de la Pau i de Corbella,
tu que, escalant, t’assembles a l’isard,
per alt que pugis, mai la teva estrella
brillarà gaire més que un trist petard.

Per més que tinguis fama de ser bella,
se’t veu el cap lleuger dintre l’esguard;
perxò tot el que escrius se t’atropella
i com més ràpid puges, més fas tard.

Et deleixes per l’or i els talonaris,
vas darrere dels premis literaris
i els obtens, mediàtica, amb enganys.

L’escalada que fas no té durada;
de fet, et veig caient per l’escarpada,
i que ets no-res, t’ho mostraran els anys.

Anònim segle XXI



3 comentaris:

  1. Això de la Mari Pau fa anys que es veia venir. No sé de què ens estranyem ara.

    ResponSuprimeix
  2. d'acord amb l'anterior. ara, carles bau de l'aire is back?

    ResponSuprimeix
  3. Uns altres versets molt divertits són aquests:


    Jo, pecador,
    confesso a l'IEC Totpoderós
    i a vosaltres, germans,
    que he pecat de reglament,paraula,/
    sobra i elisió.

    En aquests cas no és un anònim, sinó de la ploma de Josep Pedrals

    http://www.elblogdenpedrals.blogspot.com/

    ResponSuprimeix

Digues, digues...