Després d'una setmana pràcticament sense llegir, sense llegir literatura vull dir, perquè ara m'ha agafat, ves, per les gramàtiques i els tractats de pragmàtica, i de literatura, només en llegeixo al metro, o sigui mitja novel·la en una setmana, divendres vaig dedicar un parell d'hores a un volum de contes. A les onze vaig engegar la tele per veure el primer programa de L'hora del lector, un programa —amb blog— en què, a diferència d'altres en què el protagonista és el presentador, els protagonistes són la literatura i els llibres. Emilio Manzano entrevista Llibert Tarragó, editor de Tinta Blava, que darrerament ha publicat la traducció francesa d'Incerta glòria —Gloire incertaine—, un llibre amb una bona crítica a Le Monde —gràcies, Llibreter.
Avui, com que és Sant Jordi, a la tarda faig festa, i ho aprofito per fer una passejada ràpida per la Rambla. Com que sé que el llibre que busco —una guia ornitològica— avui no el trobaré enlloc, i el diccionari de l'Institut ja l'he encarregat —a preu d'amic—, no m'entretinc gaire remenant llibres i em dedico sobretot a observar el paisatge. Veig que al PP l'han enviat al capdavall de la Rambla, al costat de les sectes —n'hi ha per a tots els gustos— i les organitzacions de l'extrema esquerra, i que el PSC, gràcies a la bona idea d'uns globus de propaganda, domina el paisatge polític. Ni rastre d'Esquerra, de Convergència, d'Iniciativa... No veig tampoc cap escriptor —és l'hora de dinar, i un dia que dinaran calent, a càrrec dels editors...—, però hi ha una pila d'estands preparats per rebre'ls. Els reis de la firma, però, seran els personatges que surten a la tele; Sant Jordi és el dia en què esdevenen reals, i, amb un bolígraf a la mà, fins i tot sembla que sàpiguen escriure. La gent, a empentes i rodolons, es compra «el llibre» de Sant Jordi, i n'hi ha que fins i tot el llegiran. Al final, «agobiat» per la calor i la gentada, no compro res...
[Avui, però, finalment m'ha arribat una comanda que vaig fer a Amazon.fr: els meus llibres de Sant Jordi...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...