Acabo el capítol una mica abans que el metro arribi a l'estació en què haig de baixar. Mentre s'obren les portes del vagó deso el llibre a la bossa. L'andana s'omple de gent que camina cap a les escales. Veig que hi ha deu o dotze —deu o dotze!— persones que avancen més lentament que la resta, amb el nas enganxat a les pàgines d'un llibre. A les escales automàtiques em giro i miro enrere —tothom es gira sempre, a les escales automàtiques, i mira enrere, no sé per què—, i hi ha uns quants nassos enganxats encara a les pàgines d'un llibre: Chomsky, Auster, Julià de Jòdar, Ovidi —Ovidi!—, Bauman, Nothomb, Millás, Murakami...
No sé per què hi veus tan estrany que hi haja qui llija Ovidi: segur que la lectura de la seua "Ars amatoria" és molt més entretinguda --i didàctica!-- que moltes de la majoria dels autors que hi esmentes! :)
ResponEliminaMés que Ovidi, sobta el conjunt, o més ben dit, les absències, Follet, Falcones, Tolkien, Cercas ...
ResponEliminaSón maques les imatges de lectors...les que plasmes per escrit, les de les instantànies.
ResponElimina