«I aquí em teniu, a quatre o cinc anys, que arrossego un tros de llenya immens per un espai fangós. Al voltant no hi ha ni arbres ni cases, només la suor per l'esforç d'arrossegar aquest cos dur, i la coïssor aguda dels palmells, encetats pel tronc. M'enfonso al fang fins als turmells però he d'estirar, no sé per què, però ho he de fer. Deixem aquest primer record així: no m'agrada fer suposicions ni inventar res. Vull explicar-vos les coses sense cap alteració...»
I 630 pàgines així: una delícia.
Goliarda Sapienza, L'art de viure, traducció d'Anna Casassas, La Campana.
L'amiga menorquina està llegint aquest llibre mentre passo uns dies a casa seva. Li pregunto si li agrada i me'n parla durant una bona estona amb la cara somrient. Li agrada molt i em fa venir ganes de llegir-lo.
ResponElimina