Benaventurats...

La cançó de la setmana d'aquesta setmana no és una cançó, és un poema del Llibre de benaventurances, de Miquel Àngel Riera, dit per Pep Tosar, i pertany a l'enregistrament de l'espectacle «Poemes a Nai», de 1992, de Pep Tosar, Joan Bibiloni i Lluís Massanet, i del qual potser encara podeu trobar el CD —i, si no, si m'ho demaneu ben demanat, us en puc fer arribar una còpia.

Benaventurats aquells que tenen els amors impossibles
o de la noble estirp que els altres maleeixen.
Són foscos, volen baixos sense alçar ni la vista
i n’empren, just, del món, la banda de les ombres
com si, al moment d'’anar a fer crui a viure,
als afores de la persona –igual que una herba creix
a l’encletxa més alta d’una façana humida–
els hagués arrelat una dolorosa nit personal.
No assoleixen que els surti la passa fendidora
i es mouen de costat. Saben de si mateixos
més que ningú no en sap. Una mà que els restàs, la donarien
per poder passar-la una sola vegada
pels llindars fonedissos
d’aquell cos refulgent que no gosen mirar.
Porten la vida a l’esquena com un sac de pedres,
s’aprenen de memòria, a un racó dels diaris,
el nom i els dos cognoms dels darrers suïcides
de qui sempre se deriva un estrany parentiu.
Contemplen. Fugen. Callen. Tornen. Ploren.
Però part damunt tot estimen com una mala cosa.

3 comentaris:

  1. Mon cher... estic enganxada a la teva emissora! Has afegit un post nou mentre escoltava per segon cop l'Ordorika, en Delerm, ... i un que no coneixia però que em recorda Hugues Le Bars (http://www.youtube.com/watch?v=lKkU9y3wNCY). Havia començat escoltant el poema i encara hi pensava quan ha començat a sonar La Rade i tot seguit l'anterior i després l'altra i l'altra i de sobte m'he adonat que fa molt temps que t' "escolto".
    Vaig a demanar-te ben demanat el CD...

    ResponElimina
  2. Monsieur, jo també estic enganxat a la vostra emissora, ara que estic encadenat a l'ordenador tot el dia. Emperò hi ha una cançó, concretament una, que em posa dels nervis i no em permet treballar com és degut; és aquella de malaga-malaga-malaga. Aleshores acompanyo el ritme amb el cap contra l'ordenador i tot em surt malament.

    ResponElimina
  3. Violette: demana, demana...

    Subal: la salut del teu ordinador és molt important...Ara mateix despenjo la cançó morbífica, amb perdó...

    ResponElimina

Digues, digues...