Les galetes

Aviat farà tres anys que m'entretinc amb aquesta (i amb una de prehistòrica, definitivament eliminada de l'oceà internètic) ciberjoguina presumptament literària. Una de les gràcies que hi trobo és la xarxa espontània que, post a post, citació a citació, s'estableix amb altres bloguers i blogueres, «ciberjugadors» també, de fortuna diversa. I amb el temps, la xarxa, lentament, ha esdevingut una teranyina, una teranyina de complicitats, una teranyina d'afinitats, una teranyina apegalosa i addictiva; una teranyina, en fi, que m'ha posat en contacte amb gent que no coneixia, amb gent que no conec, amb gent amb qui comparteixo alguna cosa, o una part d'alguna cosa que no sé què és, una realitat, potser, feta de bits que fan imatges i paraules, de paraules que fan frases, de frases que fan textos, de textos que transmeten idees, que emocionen, que commouen, que fan patir, que ensenyen, que descobreixen llibres, cançons, iniciatives, plats, persones..., alguna cosa que ultrapassa les fronteres del jo i és un nosaltres, un nosaltres que com tots els nosaltres és indefinible, multiforme, divers, proteic, estrany i lliure; un nosaltres fet de persones que, d'alguna manera, sense que pertanyin al que considero el meu món —el meu petitíssim món—, formen part del meu univers particular...

I en aquest univers particular hi ha un bloguer asturià sorprès perquè algú s'interessi per la literatura asturiana.

I una bloguera francesa que va trobar en aquest blog una cançó que diu que li ha canviat la vida.

I una poetessa espanyola..., que aquí ha descobert la poesia catalana!

I patums de la cultura catalana, gent amb càrrecs i influències...

I un parell de redactores de Vilaweb...

I hi ha la Tina, el Llibreter, en Subal, el pobre Fryslân, la Lola —tot bé?—, la Flaneuse, el raier, el Toni Ibàñez, en Litoschka, la Katrin, l'Èlsinor...

I hi ha la —llarga, llarguíssima— llista de subscripcions del Google Reader o el Sage...

I hi ha també un grapat de lectors i lectores que esperen amb ànsia cada post nou...

I hi ha també la deliciosa Violette; la llépola Violette, fan de Yann Tiersen; l'adorable Violette que, com a resposta a la resposta a un comentari, s'ha tancat a la cuina i m'ha fet —ens ha fet— unes galetes boníssimes, unes galetes que m'han fotut enlaire el post —genial— que tenia pensat de penjar avui...

13 comentaris:

  1. Vagi de gust... Que hi hagi tanta fam com galetes, tanta set com vi dolç... Post a post.

    ResponElimina
  2. Per moltes galetes més, i que com a mínim les puguem veure, si no menjar. I vi dolç, i tant!

    ResponElimina
  3. I el vi bo? El vi bo, en petites dosis, ens el posa vostè amb els seus post, a voltes lacònics, a voltes més llargs, però sempre, sempre, sumament interessants.

    per molts anys!!

    ResponElimina
  4. Ha estat tot un plaer... oui, un véritable plaisir...
    Com ha estat també un plaer haver-vos trobat, tot passejant per aquesta teranyina.
    Enchantée (doublement).

    ResponElimina
  5. Gràcies per les coses que m'has descobert.

    ResponElimina
  6. Felicitats. No defalleixis. Et trobariem a faltar

    ResponElimina
  7. Tard, com sempre, però arribo a sumar en aquesta desfilada de bloguers emocionats, al menys així m'ha sorprès.
    Vull més galetes d'aquestes i, si cal, ja hi buscarem el vi en algun moment d'inspiració.
    Fins el proper post.

    ResponElimina
  8. toni, tina, subal, violette, llibreter, enric, belart..., quin luxe!!!

    ResponElimina
  9. Una dolça galeta en la teranyina, aquesta darrera... :)

    ResponElimina
  10. És cert, això de poder compartir afinitats sense haver de suportar les desavències està molt bé. Que segueixis sent com a mínim catalitzador o inspirador de moltes més galetes

    ResponElimina
  11. Hapi birdei tu iu.

    ResponElimina
  12. Felicitats des de lluny, Jauss.

    ResponElimina
  13. Hem d'acabar de polir això de poder compartir galetes en el ciberespai.
    Felicitats!

    ResponElimina

Digues, digues...