Els blocs, Enric Bruguera, Editorial UOC. Barcelona, 2007
Internet ja no és una col·lecció de pàgines web planes en què l'usuari l'únic que pot fer és observar i fer clic en un parell de links. El ciberespai ha deixat de ser una galeria de fitxes sòlides però opaques per convertir-se en un indret profund que permet no només trobar respostes, sinó també formular preguntes. El llenguatge d'Internet ha aconseguit reinventar-se afegint a la interacció una nova capacitat: la participació.
El web 2.0, que és el nom que rep aquesta nova forma d'escriure a Internet, oblida el gran autor per centrar-se en els lectors. La xarxa utilitza el seu llenguatge per convertir els seus usuaris en la font d'informació. El coneixement ja no és en el text, si no en els ulls dels que el llegeixen. Només des d'aquesta perspectiva es pot entendre l'èxit devastador de YouTube o el fenomen dels blogs -també coneguts com blocs o bitàcoles.
En tres anys el seu nombre s'ha multiplicat per cent i actualment es poden trobar 50 milions de blogs a tot el món, en els quals s'escriuen 67.000 missatges cada hora. Els dietaris personals exemplifiquen el nou esperit d'Internet, on qualsevol es pot convertir en emissor d'informació. Els blogs permeten que un usuari sense coneixements informàtics específics publiqui el que vulgui amb una audiència universal (tothom que tingui una connexió a Internet) i sense cap supervisor que en restringeixi els continguts.
És per això que el blog és un mitjà que està associat a la credibilitat, perquè es tracta d'una comunicació d'usuari a usuari, d'un intercanvi d'opinions. I és per aquest mateix motiu que els lectors cada vegada donen més credibilitat als missatges que poden trobar en un blog que a les notícies dels diaris o altres mitjans de comunicació tradicionals (als quals atribueixen una intenció, la mà fosca del poder i els interessos econòmics).
El periodista Enric Bruguera analitza en aquest petit manual editat per la Universitat Oberta de Catalunya els orígens d'aquest fenomen amb una voluntat divulgativa, però plantejant reflexions que també sorprendran els més avesats al món del ciberespai. Preguntes bàsiques com ara què és un blog, qui els escriu i com es fan són resoltes amb un llenguatge directe i concret, fent servir fotografies, requadres i esquemes que fan del llibre un manual accessible a tots els lectors.
Alhora que ens introdueix en el món dels blogs i el seu impacte social, Bruguera despulla un per un tots els elements que en formen part, com ara els post, el blogroll i les categories. Dedica una part molt important del manual a explicar-nos com es gestionen els blogs i a donar pistes al lector per començar el seu.
La sindicació de continguts i l'existència de l'anomenada blogosfera (la comunitat que engloba els autors de blogs d'arreu del món) és el darrer tema. Bruguera no només radiografia el sistema social que organitza els autors de blogs, també ens ofereix pistes per aconseguir que el nostre blog tingui una bona visibilitat i rebi moltes visites. D'aquesta manera uneix la profunditat de l'assaig amb el pragmatisme del manual en un volum imprescindible.
El web 2.0, que és el nom que rep aquesta nova forma d'escriure a Internet, oblida el gran autor per centrar-se en els lectors. La xarxa utilitza el seu llenguatge per convertir els seus usuaris en la font d'informació. El coneixement ja no és en el text, si no en els ulls dels que el llegeixen. Només des d'aquesta perspectiva es pot entendre l'èxit devastador de YouTube o el fenomen dels blogs -també coneguts com blocs o bitàcoles.
En tres anys el seu nombre s'ha multiplicat per cent i actualment es poden trobar 50 milions de blogs a tot el món, en els quals s'escriuen 67.000 missatges cada hora. Els dietaris personals exemplifiquen el nou esperit d'Internet, on qualsevol es pot convertir en emissor d'informació. Els blogs permeten que un usuari sense coneixements informàtics específics publiqui el que vulgui amb una audiència universal (tothom que tingui una connexió a Internet) i sense cap supervisor que en restringeixi els continguts.
És per això que el blog és un mitjà que està associat a la credibilitat, perquè es tracta d'una comunicació d'usuari a usuari, d'un intercanvi d'opinions. I és per aquest mateix motiu que els lectors cada vegada donen més credibilitat als missatges que poden trobar en un blog que a les notícies dels diaris o altres mitjans de comunicació tradicionals (als quals atribueixen una intenció, la mà fosca del poder i els interessos econòmics).
El periodista Enric Bruguera analitza en aquest petit manual editat per la Universitat Oberta de Catalunya els orígens d'aquest fenomen amb una voluntat divulgativa, però plantejant reflexions que també sorprendran els més avesats al món del ciberespai. Preguntes bàsiques com ara què és un blog, qui els escriu i com es fan són resoltes amb un llenguatge directe i concret, fent servir fotografies, requadres i esquemes que fan del llibre un manual accessible a tots els lectors.
Alhora que ens introdueix en el món dels blogs i el seu impacte social, Bruguera despulla un per un tots els elements que en formen part, com ara els post, el blogroll i les categories. Dedica una part molt important del manual a explicar-nos com es gestionen els blogs i a donar pistes al lector per començar el seu.
La sindicació de continguts i l'existència de l'anomenada blogosfera (la comunitat que engloba els autors de blogs d'arreu del món) és el darrer tema. Bruguera no només radiografia el sistema social que organitza els autors de blogs, també ens ofereix pistes per aconseguir que el nostre blog tingui una bona visibilitat i rebi moltes visites. D'aquesta manera uneix la profunditat de l'assaig amb el pragmatisme del manual en un volum imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...