La tria

«Els meus compatriotes (aquest mot mateix em sona ben estrany) encara no s'han adonat de qui sóc, no s'han adonat que els vinc de fora. Fins i tot quan em reconeixen alguna virtut o algun mèrit, voldrien que aquests fossin com els seus, tallats a la mateixa mida, amb el mateix patró. No s'han adonat de l'única cosa que haurien hagut d'adonar-se, l'única que per a mi té un significat precís: que de les tres opcions que durant la meva adolescència se m'oferien, de les tres a les quals aspirava conjuntament, si he optat o donat la preferència a la de ser un escriptor català, eliminant gairebé del tot les altres dues possibilitats —la de ser un escriptor castellà i la de ser un escriptor francès—, ha estat perquè la primera significava posar-se al costat del més feble.»

Barcelona, 31 de març de 1985

Josep Palau i Fabre


1 comentari:

Digues, digues...