Sembla que...

Sembla que és possible trobar missatges de correu firmats amb un somriure.

Bon dia, NOI (o unes notes per al meu germà)

Sembla que si és el que sembla, avui, i després de tres mesos d’haver-ho demanat, passaran els "tècnics" a instal·lar el que sembla una merdeta de cable, que no és una merdeta.

Sembla que si és el que sembla, podré trucar per telèfon a qui em doni la gana i quan em doni la gana sense haver de fer servir el puto mòbil.

Sembla que si és el que sembla, podré navegar per internet i escriure quan em roti o cada dia, si el meu germà em dóna de tant en tant un cop de mà, alguna coseta o suggeriment a un "blog" que tinc oblidat pel llarg-puto-i-etern canvi de domicili i de feina.

Sembla que si és el que sembla, podré enviar emails als meus clients, proveïdors, amics i família.

Sembla que si és el que sembla, podré també enviar algun fax.

Sembla que si és el que sembla, podré celebrar la "rentrée" a la feina, amb totes les meves forces i eines perdudes durant el llarg-puto-i-etern canvi de domicili i de feina.

(Per a L’efecte Jauss. Sort del Moleskine, el meu bloc amb ce, que sempre m’acompanya en aquesta vida seminòmada que he triat.)

Si és el que sembla, i si et sembla, quan m’hagin confirmat el número de telèfon de casa, el passo.

Un petó i records a la família.

H.R. (o algú que poc o molt ho sembla)