Llegeixo en el blog de Marc Belzunces que ja hi ha disponible, en fase de proves, el traductor català-aranés / aranés-català, desenvolupat per la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb la UPF.
El provo amb un poema de Miquel Àngel Riera:
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força, ell, d’existir
seguirà donant-s’hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travelada.
No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
"He caigut perquè hi era. Encara hi som.
Sols cau aquell que està dotat per fer-ho."»
I el resultat és aquest (els errors més evidents, en vermell):
que tostemp ensopega damb era madeisha pèira
e bescanvia damb altri un pam de cara
decorada de nafres e saber coma arrés
qu'era pèira existís. Es hèti li ensenhen
qu'a fòrça, eth, d'existir
seguirà balhant-s'i la morrada mès bèstia
a cada viatge incorporant naues savieses
entorn ara tecnica dera travelada.
Non desvie eth camin, ans prossegueix e pense:
"E caigut entà que i èra. Encara i èm.
Soleis què aqueth d'aquiu delà qu'està dotat entà hèr-ac."»
No, no és un resultat extraordinari, però cal tenir en compte que només és un traductor en fase de proves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...