Acabo un altre llibre d’aquests que llegeixo perquè confio —confiava?— en el criteri de l’editorial que el publica. Mooc! Res. Res de res: un parell d’hores perdudes...
Cop d’ull a la xarxa. Els i les postadolescents han deixat d’escriure... L’Estatut(et) excita els teclats: és l’hora dels blogs polítics i pseudopolítics... Una mostra [vull dir, els que valen la pena]: Mitjans, política i cultura, Tumbuctú i La guia dels perplexos.
Fujo de la prosaica realitat prosaica...
Trobo un post deliciós, que penjo per a la meva cuinera preferida...
I m'endinso en un passeig tardorenc per relaxar la vista, castigada per tanta lletreta —impresa, virtual— il·legible...
I tot plegat..., una mandra considerable, oceànica, que diria aquell...
Tens raó, una meravella de recepta :) Gràcies!
ResponElimina