Vicent Andrés Estellés

Dic les paraules
òbviament inútils;
ordene túmuls
de vella pols efímera;
consagre la desfeta.

Vicent Andrés Estellés

[Em sembla, però, que el millor homenatge seria una edició completa i crítica...]

8 comentaris:

  1. Segurament el que volem és la seva veu, la dels qui en parlen potser per més endavant, per les generacions que ja no sàpiguen res d'allò que ell parla.

    ResponSuprimeix
  2. Home, Clidice, si és per la seua veu... D'altra banda, supose que els comentaristes som inevitables. I feliçment, però i també.

    ResponSuprimeix
  3. no us acabo d'entendre Jesús, si no convenen els comentaristes millor no habilitar els comentaris, o potser és que he dit res que ofengui, me'n disculpo i em retiro.

    ResponSuprimeix
  4. Vaja, qui no ha degut saber explicar-se sóc més aïnes jo, Clidice. Si algú s'ha de retirar, hauria de ser jo, a afinar les maneres. Sóc jo que em disculpe. El que volia dir és que, tan inevitable com llegir l'Estellés és llegir qui el comenten, ara, perquè l'Estellés ja no està, i perquè potser saber res del que parla no assegura pas saber ben bé el que ens diu, encara.

    ResponSuprimeix
  5. Caram quin joc de males interpretacions! No cal :P serà que vinc de massatge amb l'esquena molt tocada i tots sabem els mals humors que això comporta. Sempre em pregunto fins a quin punt és important l'autor i la seua personalitat per a la lectura de l'obra i la seua interpretació. Quina part ens correspon en propietat als lectors per fer-la anar com ens abelleixi. És clar que en el cas d'Estellés hem tingut la sort de ser-ne contemporanis, no es té aquesta sort gaire sovint, la de ser contemporanis de persones excepcionals, i mira que en som de personal en aquest manicomi rodó! Bé, sempre tinc dubtes al respecte i segurament m'adscric sense dubtar-ho a la vostra última frase :)

    ResponSuprimeix
  6. Clidice, Jesús: Us deixo un parell de dies sols i m'esvereu el galliner, bastant tranquil normalment, dels comentaris. Ja m'agrada, ja... La gràcia dels blogs és la participació dels lectors, la conversa virtual, educada i respectuosa, perquè sempre se n'aprèn alguna cosa. Gràcies per enriquir aquest humil Efecte amb la vostra...

    ResponSuprimeix
  7. aquest fantàstic medi quim té la limitació de no poder copsar el llenguatge corporal i l'entonació, per això la gent es pot sentir ofesa amb molta facilitat. I reconec que jo sóc una mica siciliana ^^ us en demano disculpes :)

    (els emoticons, que tanta gent blasma per "infantils" intenten palesar una part d'aquest llengüatge corporal)

    ResponSuprimeix
  8. Clidice: no pateixis, m'agrada l'ànima siciliana...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...