Màrius Torres

M'afegeixo —tard, molt tard— a l’homenatge a Màrius Torres, tot i que a mi la seva poesia sempre m'ha semblat, i ja em perdonareu, una mica carrinclona: massa àngels, massa ànimes, massa majúscules, massa prosopopeia... Però les obres literàries són producte de l'època i les circumstàncies, i el cànon, ai, és el cànon.

Més que l'obra —important en el seu context, sens dubte, i que probablement he llegit poc i malament—, doncs, voldria destacar l'home que Màrius Torres devia ser, l'home que suposo que volgudament “desapareix” en el poeta, que sembla que ha de ser un ésser “superior”, l'home que hem de buscar en allò que podríem anomenar els marges de la literatura.

Per exemple, en el que va escriure en una carta a Mercè Figueras, el 29 de desembre de 1936, Joan Sales:

“Respecte al bigoti d’en Màrius jo no et sabria recomanar més que resignació cristiana. He rebut carta seva, on em diu que en matèria de matar aranyes compta amb l'il·lustre precedent de sant Jordi, patró de la Cavalleria; ell potser no sap que a mi, de cavalleria, precisament em van suspendre, però en fi l’argument és de pes. No ho és tant el que esgrimeix per defensar el seu bigoti: afigura't que l'únic que em sap dir és “que em foti”. Davant una rima tan falsa (només excusable perquè és lleidatà) renuncio a la polèmica; ja només li desitjo que el bigoti li vagi brollant llarg i desmaiat, que li caigui en dues trenes sobre el pit i que tot caminant li brandi com la cua de la vaca cega...”

4 comentaris:

  1. Poètic i carrincló no eren sinònims?

    ResponSuprimeix
  2. Aquest text és genial! :) No conec l'obra d'en Torres, o sigui que no en puc dir res. Però si fa nyigo nyigo no ens avindrem pas ell i jo.

    ResponSuprimeix
  3. Mai és tard si hi ha voluntat, QUim. Carrincló? No m'ho ha semblat pas, gens. Però tot són opinions, és clar!

    Apa, no facis tard a l'homenatge a Vicent Andrés Estellés!

    ResponSuprimeix
  4. Toni: els sinònims no existeixen: no tot el que és poètic és carrincló, ni tot el que és carrincló és poètic...

    Clidice: sí, les sis-centes pàgines de les Cartes de Joan Sales són molt recomanables...

    vpamies: ja dic que l'he llegit poc i malament, segurament, i, és clar, la gràcia de la literatura és que hi ha tantes opinions com lectors... M'apunto això de VAE.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...