Pedres

Gràcies a la paciència i a la generositat de l'Eneko, de Bidehuts, m'arriba a casa un paquet postal. Hi ha dos discos: Irla izan, l'últim d'Anari —n'he parlat unes quantes vegades—, i Bat (1), el primer de Mursego, que és un projecte de la violoncel·lista Maite Arroitajauregi.

Començo pel disc d'Anari, i de seguida em quedo enganxat a la cançó Harriak, Pedres.




La lletra de la cançó d'Anari diu:

HARRIAK

Nik besoa eskaini
zuk eskua hartu.
Hala ere, beldurrik ez didazula diozu.
Zeru beltzetik elur zuria ari du,
bakoitzak murrua bere erara egiten du.
Harri pila bat dut zain ohean
utzidazu gaur gordetzen zurean.
Badira gau ilunean baino
ikusten ez diren hainbat gauza.
Beldurrak eta arrainak
hil arte hazi eta hazi eta hazi.
Behin zubi oso bat jan nuen
lehenengo harritik azkenera
hainbeste nahi nuenera
ez joateko.

arrain bat oparituko dizut nola hazten den ulertzeko zenbat ur behar duen arnasteko, zenbat ur bitzitzeko, harri pila bat dugu metatua begien atzeko aldean: zubiak, murruak, bideak, etxeak, harriak finean, gorputzak, galderak, begiak, hitzak, giltzak eta oheak, Diogenesen sindrome emozional batek jota bezala, amets zaharrak ereiten ditugu gorputz berri eta emankorretan, nor garen ahaztu arte opaltzen besteen hankarteetan, besarka nazazu gogor iztarrekin hegan ez ateratzeko, zure barruraino sartu nahi dut benetan nor zaren ikusteko, beldur bat oparituko dizut nola hazten den ulertzeko, zenbat zu behar duen arnasteko, zenbat ni bizitzeko

Que en una traducció benintencionada vol dir:

PEDRES

Et dono el braç,
m’agafes tan sols la mà.
I tot i així dius que no et faig por.
Cau neu blanca d'un cel negre;
cadascú es fa el mur a mida.
M’esperen una pila de pedres sota el llit;
deixa que aquesta nit m’arreceri en el teu.
Hi ha coses que només es veuen clares
en la fosca més fosca de la nit;
els peixos i les pors
fins que no moren no deixen de créixer i créixer i créixer.
Un dia em vaig menjar un pont,
pedra a pedra,
per no haver d'anar allà on tenia tantes ganes d'anar.

et regalo un peix perquè entenguis com creix, quanta aigua necessita per viure, quanta per respirar. Amunteguem pedres i més pedres darrere els ulls: murs, camins, cases, ponts..., al cap i a la fi, pedres. Amunteguem cossos, ulls, preguntes, claus i llits, com si patíssim una síndrome de Diògenes emocional. Encara sort que sembrem somnis vells en cossos nous, entre les cames dels quals ens donem fins que oblidem qui som. Abraça'm ben fort amb les cuixes, no vull volar. Et regalo una por perquè entenguis com creix, quants tus necessita per respirar, quants jos per continuar vivint.

No sé per quina raó —o sí— les pedres tenen una presència tan important en la poesia basca, en la poesia basca que jo conec; per exemple, el llibre Harri eta herri, de Gabriel Aresti, o el poema Harriak eta herriak, de Joseba Sarrionandia.

Després em poso el disc de Mursego. Comença amb un esplèndid Bal des sorcières.



Promet...

[Per cert, podeu veure Anari i Mursego en directe a Barcelona; Anari toca els dies 26 i 27 de març a l'Heliogàbal, i Mursego, el 10 d'abril, també a l'Heliogàbal.]

---