La T., de quatre anys, filla única per una estona: —Pare, què llegeixes?
El pare: —Un poema...
—I què és un poema?
—Mira, un poema és com una..., com un... Vols que te'n llegeixi un?
—Sí...
El pare llegeix tan bé com pot, vocalitzant, etcètera, una benaurança de Miquel Àngel Riera. La T. l'escolta amb atenció.
—Ara ho entenc, un poema és un conte que no s'entén...
El pare: —Un poema...
—I què és un poema?
—Mira, un poema és com una..., com un... Vols que te'n llegeixi un?
—Sí...
El pare llegeix tan bé com pot, vocalitzant, etcètera, una benaurança de Miquel Àngel Riera. La T. l'escolta amb atenció.
—Ara ho entenc, un poema és un conte que no s'entén...
Els nens tenen una saviesa innata que malauradament es perd amb l'edat. :-)
ResponEliminaChapeau per la filla. Ara només falta que entengui que el que aparentment s'entén dels contes de fet tampoc no porta gaire enlloc.
ResponEliminasi més no aprecia l'esforç de la dicció, més endavant dirà: ah! és un rotllo! :)
ResponEliminabuk: diuen que es guanya «criteri»
ResponEliminajaume: espero que d'aquí a quaranta anys hagi entès que, malgrat tots els poemes i tots els contes i tot el que hagi llegit, no entén res però que tampoc no cal entendre res perquè no hi ha res que s'hagi d'entendre...
clidice: I és que és un rotllo! Però, ves,sempre és millor que Casal Rock... ;)
ai! ara gairebé em surt una pansa :( ugh! poemes! que em donin poemes!
ResponEliminaDecididament, els nens viuen en estat de gràcia i créixer és embardissar-se, esbarzerar-se, perdre's en definitiva. Per a créixer de debò hauríem de fer-ho cap a la infantesa.
ResponEliminajoan: tens raó, tot i que perdre's, si és en bona companyia, humana o literària, també té gràcia...
ResponEliminaa vegades sóc com un nen (o com un vell, no ho tinc clar)
ResponEliminaHola, Quim, m'agradaria publicar aquesta anècdota al meu bloc (citant la procedència, esclar). Hi tinc un apartat de "perles" i aquesta història crec que m'hi encaixa molt rebé. Em deixes?
ResponEliminapere: a vegades som com un nen (o com un vell, no ho tenim clar)
ResponEliminavigilant: oitant que sí; m'afalaga. Moltes gràcies!
O un poema es un codi per desxifrar...
ResponEliminael meu els inventa músiques i fa cançons inventades, o simplement intena fer-ne un.
una abraçada, Jaume.
Feia molt de temps que no llegia un poema tan maco com aquest.
ResponEliminaMoltes gràcies, Biblioaprenent...
ResponElimina